La decisió del Tribunal General de la Unió Europea de retornar provisionalment la immunitat als tres eurodiputats de Junts ha permès que aquesta setmana Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí hagin pogut travessar sense problemes la frontera francesa per participar al ple del Parlament Europeu.
"Estem molt contents d'estar de tornada a Estrasburg caminant lliures per la república francesa", ha exclamat visiblement satisfeta Ponsatí davant del ple, en acabar la seva intervenció d'un minut sobre política de competència.
Risc de detenció
El Parlament Europeu havia aprovat el passat 9 de març el suplicatori, a petició del Tribunal Suprem, pel qual s'aixecava la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, la qual cosa havia de permetre la tramitació d'una nova euroordre contra ells. Això amenaçava de restringir els moviments dels tres polítics a les fronteres del territori de Bèlgica, on l'ordre europea de cerca i captura ha estat definitivament desestimada, després que el Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les va rebutjar l'extradició de Lluís Puig.
En aquesta situació, el Tribunal General va assenyalar la convocatòria del ple a Estrasburg com una de les raones que obligava a deixar en suspens l'aixecament de la immunitat fins que hi hagi una decisió ferma davant del recurs presentat pels eurodiputats contra el suplicatori. En cas contrari, va argumentar el tribunal, existia un risc real que els eurodiputats fossin detinguts i empresonats.
La decisió del TGUE va ser interpretada pels tres eurodiputats com l'assumpció per part de la justícia europea que no es pot descartar que existeixi persecució política contra ells. D'aquí, la satisfacció expressada per l'eurodiputada davant del ple d'Estrasbug.
Portes giratòries a Espanya
Abans de fer aquesta referència a la seva recuperada immunitat, Ponsatí ha denunciat les portes giratòries a l'Estat espanyol, que tres primers ministres i una vintena de ministres s'asseuen a grans empreses que es beneficien de fons públics; i que algunes de les grans empreses de l'Íbex com Endesa, Naturgy o Enagàs esperen rebre una gran part dels fons europeus de recuperació, mentre que a l'Estat espanyol els ciutadans paguen la factura amb els impostos més elevats d'Europa per l'energia elèctrica.