L'eurodiputada Clara Ponsatí no ha amagat mai les seves crítiques amb la resposta de l'independentisme a l'1-O i amb l'evolució del moviment després del 2017. La publicació del seu llibre Clara Ponsatí. Molts i ningú, en què "embasta memòries i altres històries", ha servit d'excusa perquè exposi el seu diagnòstic sobre la salut de l'independentisme i per criticar la resposta política del Govern davant les embranzides judicials contra la immersió lingüística. En una roda de premsa telemàtica ha negat que tingui intenció d'impulsar un partit polític, tot i insistir amb les crítiques a les tres forces majoritàries que representen l'independentisme.

Ponsatí assegura que la visió sobre el moviment independentista que expressa en el llibre intenta ser optimista, però admet que el moviment està "molt encallat" i en situació "d'enfangament", avisa que el que descriu com a "política de renúncia" ha descapitalitzat les forces de l'independentisme, i que tot i que considera que és majoritari ara mateix no té "les eines polítiques per materialitzar un altre embat".

La raó és que la repressió ha fet efecte i ha "minat el tremp moral" dels lideratges polítics. "Una altra interpretació seria que ens estan enganyant des de fa molt de temps. Crec que no és veritat, de forma generalitzada", ha puntualitzat.

Nova articulació

La conclusió de l'eurodiputada és que cal una nova articulació política de l’independentisme, que no ha pogut concretar si s'ha de fer a partir d'una reconfiguració dels partits existents o amb el sorgiment d'altres opcions, o amb una nova empenta dels moviments de base.

En qualsevol cas, ha atribuït a intoxicació els rumors que indiquen que estaria impulsar un nou partit; ho ha negat "taxativament". I això no obstant, ha admès que és crítica amb els partits independentistes, "tots tres", ha puntualitzat en referència a Junts, ERC i CUP.  "Crec que ara mateix no són eines útils", ha reblat tot i que ha afegit que no ha perdut l'esperança que millorin.

Tot i la seva intervenció de dissabte a l'Assemblea Permanent del Consell per la República​, Ponsatí s'ha desmarcat de la polèmica sobre si Carles Puigdemont pot compaginar la presidència del Consell per la República i la presidència de Junts, però ha recordat que a totes autoritats nacionals d'alliberament, en referència al Consell Jueu, la OLP o el moviment irlandès, són organitzacions que van més enllà dels partits i normalment qui presideix és president d’un partit. A parer de Ponsatí, "el problema és que el discurs de Junts al govern de Catalunya, i la tasca que el Consell per la República s’ha autoencomanat semblen del tot incompatibles, són dissonants".

Violència

Ponsatí reflexiona també en el llibre sobre la disposició per part de l'Estat a usar la violència "tant com calgui" per reprimir l'independentisme. Ha assegurat en la roda de premsa que està convençuda que fins i tot l'Estat estaria disposat a matar i ha advertit que això no pot servir per frenar el moviment. "No poden usar l’excusa que l’opressor vol fer servir la violència i que per protegir els oprimits hem de renunciar a la lluita. Aquest és el meu argument", assegura, perquè això equivaldria a renunciar mentre l'Estat tingui la violència.

Subratlla que en cap cas planteja que els catalans renunciïn a la no violència. "Però sí que plantejo que hem d’estar disposats al sacrifici i que això ho decideix cada una de les persona que hi participa". En qualsevol cas, afegeix que hi ha gent disposada a sacrificar la seva vida per una causa i gent que no, però que quan hi ha al davant un estat violent pot haver-hi costos molt alts. "És paternalista per part dels líders ocultar-ho que les coses poden sortir cares", adverteix.

Ponsatí, que va ser consellera d'Ensenyament al govern de Carles Puigdemont, critica la resposta del Govern a la sentència sobre el 25% de castellà a les escoles; adverteix que l'escola catalana era un dels actius de Catalunya i que s'està deteriorant i devaluant, i que la feina de les autoritats educatives és la contrària davant una ofensiva contra la immersió que descriu com a "cultural i desnacionalitzadora", per la qual cosa ha reclamat que es defensi "amb convicció i amb fermesa".