Que Clara Ponsatí és un vers lliure dins de les files independentistes és un fet a aquestes alçades més que contrastat. L’eurodiputada de Junts ho ha demostrat en nombroses intervencions públiques i també al llibre que aquest dijous ha presentat a la llibreria Ona, Molts i ningú. A les pàgines d’aquesta obra de tall autobiogràfic, l’eurodiputada carrega contra la resposta que es va donar des del Govern a l’1-O i contra l’actitud dels partits independentistes, als quals aquesta mateixa setmana descrivia com “eines que no són útils”. Però ser la consciència crítica de l’independentisme té un preu. Cap responsable polític ha acudit avui a la presentació de l’obra de la consellera que viu a l’exili.
“La política a Catalunya no té nivell, ni formació, ni rigor”, assegura a l'obra, segons s’ha encarregat de destacar el periodista Jordi Barbeta, durant la presentació. “I ara encara menys. Ha empitjorat els darrers quatre anys”, ha reblat Ponsatí, que ha retret que les institucions estan “totalment segrestades” i el Govern de Pere Aragonès no ha estat capaç de “frenar en cap mesura l’ofensiva radical d’Espanya contra l’escola catalana”.
Ponsatí ha evocat a la presentació la seva entrada el 2017 a l'executiu, “un personatge extern a les lògiques normals de la política institucional catalana”; ha assegurat que “al Govern del tema no se’n parlava”; i que hi va entrar convençuda que l’objectiu era la independència –“No anava de catxa”, és el títol del segon capítol-. Ponsatí defensa que la proclamació de la independència hauria d’haver continuat endavant després de l’1-O malgrat l’amenaça de violència i la possibilitat que hi hagués víctimes. “Si Europa no ens vol protegir i els espanyols ens volen apallissar, hem de deixar de ser independents? La meva resposta és que no”, ha insistit aquest vespre.
Entre les preguntes del periodista Andreu Barnils, que també ha participat a la presentació, i del públic que ha assistit a l'acte, s'han apuntat qüestions sobre la imatge que de l'independentisme es té a Brussel·les i quin efecte pot tenir la crisi d'Ucraïna. "En moments en què la gent s'està matant i patim per una possible crisi nuclear, les altes esferes de la política internacional no estan per tonteries. Des del punt de vista de la nostra causa, aquesta crisi, ens posa encara més dificultats que les que teníem", ha advertit tot i admetre que també "pot ser una oportunitat perquè avancin les institucions europees en una visió més federal, no necessàriament més democràtica".
Testament i passar comptes
La consellera no ha amagat la retranca i el sarcasme que la caracteritza i ha fet evident la dificultat per encaixar elogis. “Ostres quina ensabonada!”, s’ha exclamat quan l’editora Isabel Martí s’ha desfet en elogis amb l’honestedat del llibre. L’obra conté, també, una versió més personal de la consellera, que ha confessat que el va escriure “amb mentalitat de testament”, durant el confinament provocat pel coronavirus, amb la "voluntat d’explicar i passar comptes". “Sobretot per pagar deutes més que per cobrar res, per això vaig fer marxa enrere als pares i els avis, i volia fer un homenatge al meu pare i al meu fill”, ha admès.
I això no obstant, rere la crítica implacable d’aquesta política sense pèls a la llengua, també hi ha un missatge optimista per a l’independentisme, fins a descriure com a imbatible la voluntat dels catalans. “Som irreductibles? Mentre siguem catalans, sí”, ha proclamat, tot i que ha admès que per escriure-ho ha hagut de buscar forces de la flaquesa.