No és nou que l’aritmètica endimoniada derivada de les eleccions del 23-J posa constantment entre les cordes el govern espanyol. Ho testifiquen, per exemple, les 75 derrotes parlamentàries que va patir Pedro Sánchez al llarg de l’any 2024 i ho evidencia les clamoroses dificultats que té la Moncloa per tirar endavant les seves iniciatives. Ara, amb l’arrencada del nou any polític, s’ha fet palès que el Congrés dels Diputats continua com a focus de la bronca política i del llançament de dards enverinats entre partits, però ha reduït a la mínima expressió l’elaboració de lleis. De fet, pels passadissos de la Cambra Baixa hi ha una constatació: els tres primers plens ordinaris de l’any han sigut de dos dies (quan solen ser de tres) per la falta de textos legislatius que necessitin ser aprovats. En dos mesos, s’ha validat un reial decret llei. Res més. Una de les causes que ho explica és que, en tot moment, els socialistes han de tenir en compte dues variables: necessiten lligar els vots imprescindibles per aprovar la llei (cosa que s’ha demostrat que és complexa) i, alhora, han de garantir que no hi haurà fugues de vots que permetin aprovar esmenes contra la seva voluntat. La derogació de l’impost a la producció elèctrica, la rebaixa de l’IVA dels iogurts al 4% o l’agilització dels desnonaments en cas d’okupació són tres exemples que ho acrediten. I, segons ha pogut saber ElNacional.cat, l’escena es pot repetir amb la pròrroga de vida retributiva per a les plantes de tractament de purins. Anem per pams.
A la Carrera de San Jerónimo, encara hi ha recent el record latent del darrer ple del 2024. Va ser el dia que Junts, el PNB, el PP i Vox van aconseguir legislar des dels escons vermells (la primera fila, amb butaques de color blau, està reservada als ministres). La lògica és que sigui l’executiu qui aconsegueix que el Congrés avali les seves propostes, donat que és el govern espanyol qui porta la iniciativa i qui controla els ritmes de la Cambra Baixa. Tanmateix, en aquella ocasió, quan es van haver de validar les esmenes del Senat a la llei sobre l’impost a les multinacionals, la imatge va ser la del PP i Junts derogant l’impost a les energètiques, abaixant l’IVA dels iogurts al 4% i deixant exemptes d’IRPF i de l’impost de donacions a les ajudes als afectats per a la DANA. El PSOE va votar en contra en els tres casos, però l’aliança del PP, Junts, el PNB i Vox va permetre imprimir-ho al Butlletí Oficial de l’Estat. Va quedar confirmat: la tramitació de qualsevol llei obre una escletxa perquè el PSOE perdi el control del que s’aprova al Congrés.
Sabedors d’això, els socialistes estan aparcant la majoria de les lleis que hi ha sobre la taula i, fins i tot, la majoria de les propostes que ells mateixos han plantejat. L’impacte comunicatiu arriba amb l’anunci de la llei, malgrat que difícilment acabarà tenint efectes pràctics veient els riscos que comporta fer progressar la tramitació. És el que el PP anomena repetidament el “congelador” de Francina Armengol, la presidenta del Congrés. I és una estratègia clàssica. El PSOE i Sumar controlen la majoria de tots els òrgans de decisió del Congrés (la Mesa i les meses de les comissions) i poden anar prorrogant sine die els tràmits d’esmenes i evitant convocar les ponències i les comissions per frenar qualsevol aprovació. En última instància, és el PSOE qui decideix quan una llei pot veure la llum (després d’haver arribat a un acord amb els actors necessaris).
De moment, no hi ha excessiva preocupació al PSOE pels obstacles a l’hora d’aprovar lleis. “Les grans reformes les vam fer la passada legislatura. No mirem el que deixem de fer, mirem el que fem”, esgrimeixen des de les files socialistes al ser preguntades per ElNacional.cat per aquesta qüestió. Les mateixes veus reconeixen que el PSOE “paga un preu polític per aconseguir canviar coses” i subratlla que els socialistes estan “centrats” en temes econòmics, que són els que prioritzaran en les pròximes setmanes i mesos.
Un exemple pràctic: la Moncloa torpedina l’acord entre Junts i el PP per derogar l’impost a la producció elèctrica
El cas més evident de tota aquesta realitat l’hem viscut aquesta setmana. Ens hem de remuntar al passat 9 de desembre. A la ponència (que es reuneix a porta tancada) per estudiar el Projecte de llei pel qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, el PP i Junts van signar una esmena transaccional per suspendre l’impost del 7% sobre el valor de la producció elèctrica. El vot a favor d’ERC i el PNB va permetre que s’aprovés malgrat la negativa del PSOE i Sumar. La llei s’havia de validar a la Comissió de Transició Ecològica tres dies després, però el PSOE va optar per no convocar-la per evitar que aquella votació acabés cristal·litzant. El passat dimarts, 25 de febrer, dos mesos i mig més tard, el Consell de Ministres va aprovar formalment retirar el projecte de llei del Congrés. La Moncloa llençava la tovallola.
I això és la constatació de la limitada capacitat del govern espanyol per legislar. En aquest cas, si vol aprovar la llei que regula els drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, ha de segellar el compromís de Junts que no la farà servir per esmenes que els socialistes no comparteixen o assumir que podrà servir de via d’entrada per retocs sense el vistiplau dels socialistes. La majoria alternativa té la paella pel mànec.
El següent possible sotrac pel PSOE: la pròrroga de vida retributiva per a les plantes de tractament de purins
Previsiblement, la següent norma que arribarà al BOE serà la llei sobre el malbaratament alimentari, que es votarà al ple del Senat d’aquí a deu dies i després tornarà al Congrés. La ponència i la comissió de la Cambra Alta la van segellar el passat dijous i ara afronta les últimes passes de la tramitació. I no és menor. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, una de les esmenes que es va incorporar a la ponència va ser una transaccional signada pel PP, Junts i ERC amb la voluntat d’incorporar la pròrroga de vida retributiva per les plantes de tractament de purins. És un text que es va aprovar al Congrés durant la tramitació, precisament, de la llei que regula els drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (així consta a l’informe de la ponència) i que havia caigut en sac foradat arran de la decisió de la Moncloa de retirar la norma. El PSOE va tornar-hi a votar en contra al Senat. I ara tornarà a quedar a mercè de la votació al Congrés: si l’esmena obté els vots necessaris, arribarà al BOE a contracor dels socialistes i sense que ells ho puguin impedir perquè la llei ja no té marxa enrere. Una demostració més dels riscos de qualsevol tramitació.
L’objectiu de l’esmena és prorrogar la vida útil de les plantes de tractament de purins per no deixar bona part de les granges ramaderes sense alternativa mediambiental eficient a l’hora de tractar els purins. El que reclama Junts, en paraules de Pilar Calvo, és “garantir un pont de dos anys perquè la cogeneració integri les noves plantes de biogàs al tractament de purins”. Si es tanquen les plantes, es posarà en risc la supervivència de centenars d’explotacions porcines, que es veuran abocades a l’abandonament si no poden donar sortida als purins. En la justificació de motius de l’esmena, Junts al·legava que el nou marc a la inversió en cogeneració s’ha endarrerit dos anys a causa de la crisi energètica derivada la guerra a Ucraïna i això ha fet que les plantes de tractament de purins amb cogeneració que acaben la seva vida útil reguladora el 2024 “no hagin pogut realitzar un nou cicle d’inversions a través de subhastes”, no puguin “garantir la seva aportació ambiental” i pateixin una “clara pèrdua de competitivitat del sector i d’eficiència energètica” i un “increment de les emissions”.
La reclamació d’agilitzar els desnonaments en cas d’ocupació
Un altre exemple: l’habitatge. En més d’una votació s’ha constatat la complicitat entre el PP, Junts, el PNB i Vox per promoure desnonaments entre 24 i 48 hores en casos d’ocupació. De fet, el novembre ja es va aprovar una esmena en aquest sentit. Novament, reflotava la majoria alternativa. En aquell moment, va ser una esmena del PNB la que va rebre llum verda i que es va introduir a la Llei d’Eficiència del Servei Públic de la Justícia. El redactat estipulava que els delictes d’usurpació de domicili i de violació de domicili passin a tramitar-se pel procediment abreujat dels processos judicials (els anomenats judicis ràpids), cosa que permetrà agilitzar-ne la resolució. A causa de l’absència d’alguns diputats en la votació, l’esmena es va aprovar gràcies al vot a favor per error d’ERC i Bildu, que van reconèixer posteriorment que s’havien equivocat. Però ja era molt difícil revertir-ho. Més tard, Podemos va acordar amb el PSOE la suspensió dels desnonaments a col·lectius vulnerables, cosa que es va incloure en el decret òmnibus que es va tombar el gener al Congrés. Posteriorment, Junts va pactar amb els socialistes incorporar un sistema públic d’avals i garanties per a propietaris i llogaters.
La votació de l’esmena del PNB no va ser l’única sobre aquesta matèria. Ara fa un any, el Senat va prendre en consideració i va enviar al Congrés una llei impulsada pel PP per endurir les penes per ocupació il·legal, facilitar el desallotjament dels ocupes en 24 hores, impedir l’empadronament als habitatges ocupats i habilitar les comunitats de propietaris perquè puguin actuar en els processos judicials. Dotze mesos després, la llei continua obstaculitzada pel PSOE. El cert és que a la Cambra Alta, el PNB i Junts es van abstenir, cosa que obriria la porta que fos aprovada a la Cambra Baixa. Això sí, com que és orgànica, els juntaires o els jeltzales hi haurien de votar a favor per assolir la majoria absoluta necessària.
I ara fa dues setmanes, en una iniciativa no legislativa, el Congrés va reafirmar el posicionament. El PP, Vox, Junts i el PNB van aprovar un punt d’una moció (que no té caràcter vinculant) que instava la Moncloa a “lluitar contra l’ocupació il·legal d’habitatges i el nou fenomen de la inquiocupació, fent que les persones que ocupen il·legalment un habitatge puguin ser expulsades en un termini de 24-48 hores”. Davant una nova constatació de la majoria alternativa, qualsevol llei en matèria d’habitatge que es tramiti al Congrés oferirà una plataforma per aprovar esmenes en aquest sentit. I això és el que tem el PSOE.