Les portades d’aquest dissabte són de dos tipus. Unes obren amb l’assassinat de l’Olivia i l'Anna, de sis i un any, a mans del seu pare, Tomás Gimeno, de 37, que es volia venjar així de la seva parella i mare de les nenes. Se'n diu violència vicària. Gimeno va segrestar les xiquetes, les va sedar i tancar en bosses d’esport, hi va lligar l’àncora del seu bot i va deixar que s'enfonsessin al mar, a un quilòmetre de la costa del sud de Tenerife. Ahir van trobar el cos de l’Olivia. De l’Anna i del seu pare no se’n sap res. El Periódico, El País i El Mundo fan d’aquest desastre el títol principal de la primera pàgina. De la resta de diaris, alguns (La Vanguardia, El Punt Avui, La Razón) no ho tenen com a tema principal, i dos (l’Ara i l’ABC) ni tenen aquest drama en portada. Aquest és una mena de repertori de diaris en funció de la sensibilitat que palesen en aquest cas.
Si la més insensible és la de l'ABC —que obre tan panxo amb els focs artificials de l'Eurocopa—, no seria exagerat adjudicar a La Razón la distinció a la portada més cruel i avantatgista, perquè que fa servir el doble assassinat per carregar contra Irene Montero, la ministra d’Igualtat, a causa d’unes declaracions ràncies, tòpiques i, sobretot, irrellevants, a la vista de la tragèdia d’aquestes dues nenes i de sa mare. Per fer això cal tenir el cor de ferro, el cervell de gel i una sensibilitat bàrbara i extravagant. Més encara després que se celebressin manifestacions de dol i protesta a gairebé totes les ciutats espanyoles.
Un vicari és la persona que assisteix algú en les seves funcions o que el substitueix quan convé, segons el DIEC. En aquest cas, Gimeno va instrumentalitzar els fills com a substituts de la mare, a la qual volia causar dolor. El Codi Penal espanyol descriu la violència vicària: “Tota conducta realitzada de forma conscient per fer mal a una altra persona que s’exerceix de forma secundària contra la principal”. El separat o separada es revenja contra l’exparella, sobre la qual no té cap dret, fent mal als fills, sobre els quals sí que manté algun dret (de visita, etcètera). El Periódico explica en portada que 40 menors han estat assassinats des del 2013 a Espanya en aquest context. Tant se val la xifra. És un horror. S’ha de ser molt mal parit per deixar-se endur de la pròpia paranoia ideològica i aprofitar-se d’una calamitat com aquesta per castigar el govern que et cau malament.
