Aquest divendres, ahir, fou un dia lamentable pel que fa a notícies. Almenys pel que a les redaccions entenen com a notícies. No n’hi havia. Tot conspirava en contra. Els polítics no tenien ganes de sortir, especialment els espanyols i, entre ells, els del PSOE, d’Unidas Podemos i del PP, perquè un o altre els preguntaria per la vergonyosa renovació del Tribunal Constitucional i, esclar, què dius, quina cara fas, com t’hi poses. El president del PP, Pablo Casado —ell personalment ha forçat que l’inadequat Enrique Arnaldo sigui magistrat del TC—, es va escapar a l’illa de La Palma aviam què tal el volcà. No va fugir d’Espanya però gairebé. Això sol podria haver titulat una portada però els diaris, en aquest afer —i en tants— tenen més ganes de passar pàgina que de passar comptes i no estan per romanços. El Mundo encara té els reflexes de posar Casado a la foto de portada dient que es va posar de perfil en ser qüestionat sobre la cosa. En fi, és en dies de baix octanatge informatiu que un diari demostra si té el que cal i és capaç, malgrat tot, de fer una portada que sembli una portada. Ahir era un d’aquests dies.
Els resultats són d’una gran disparitat. És molt còmica la portada de l’ABC, no només per la baixa creativitat sinó per l’infantilisme. En un dels dos temes de primera pàgina diu que “el PSOE” —així, en general— acusa de traidora la vicepresidenta Yolanda Díaz, que encapçala una operació per afeblir als ministres socialistes i presentar-se com alternativa a Pedro Sánchez entre els votants descontents, bla, bla, bla. Quina poca solta. Aquesta és una història vella que, sense cap prova, va posar en circulació La Razón ara ja fa mesos —i avui en parla amb informació de debò.
Més hilarant és la segona fabricació, on parla de la “indignació” amb el ministre Miquel Iceta de “ciutats i autonomies” —també així, en general— perquè s’han transferit 20 milions a Barcelona (su ciudad natal, diu el diari, com volent dir). La veritat és que és una obligació de l’Estat, incomplerta des del 2011, i recuperada pel Consell de Ministres el passat 9 de novembre en aprovar un conveni pel qual Barcelona, com a capital cultural i científica de l’àrea metropolitana, rep 20 milions en subvencions directes a 37 entitats i esdeveniments, com el Supercomputing Center, el Grec, etcètera. No arriba al 14% del pressupost de cultura de l’Ajuntament. Aquesta capitalitat es reconeix a la Carta Municipal i, com a tal, requereix una aportació econòmica similar a la que rep Madrid. Per mandra, mala voluntat o incompetència (o tot plegat), l’ABC ho ignora i li preocupa que els diners se utilicen en proyectos secesionistas. Fa riure molt. Com a portada/acudit és una de les millors de l’any. Sap greu, però, comprovar la degradació d’un diari espanyol històric.
Dues notes més. El País té un detall interessant a una columna que, amb una mica més de mala bava, podia haver jugat més gran. El titulet diu “La llum hauria de baixar un 40% perquè Sánchez compleixi la seva promesa”. Si et sona amenaçador o comminatori és perquè ho és. El 5 de setembre, El País va publicar una entrevista (pdf) a Pedro Sánchez i el títol era: Me comprometo: cuando acabe 2021 se habrá pagado de luz lo mismo que en 2018. Fa l’efecte que Sánchez s’haurà de menjar amb patates una promesa més, però el diari non si scurda —no oblida, en napolità, ja ens entenem.
La Vanguardia diu a tota portada que Unidas Podemos no acceptarà la retallada de les pensions (es calcula que d’un 8,6%) que exigeix la Unió Europea per entregar els fons de recuperació postpandèmia. Aviam, potser és un xic exagerat. Si els diputats podemites han estat capaços de votar Enrique Arnaldo i Concepción Espejel com a magistrats del Constitucional, no els costarà gaire empassar-se les rebaixes de les prestacions socials que demana la UE, oi?