Traïció consumada. Ara que es coneix el contingut exacte de l’acord del PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, la caverna mediàtica madrilenya ha esclatat davant el que consideren una traïció en tota regla. Una traïció perquè en el foli i mig de l’acord que ahir va validar el consell nacional d’ERC no hi ha cap menció a la Constitució, la sacrosanta Carta Magna de la qual són els guardians suprems.
“Referèndum sense Constitució”, clama La Razón. En una portada al més pur estil Marhuenda, faltant escandalosament a la veritat, es presenta l’acord com la carta blanca per celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual, atenció, només podran votar els catalans. Així presenten el que anomenen el pacte de la vergonya.
També surt en defensa de la Carta Magna el monàrquic ABC, que posa èmfasi en el fet que l’acord permet la consulta, suplantant la Constitució. Potser caldria explicar als lectors del nostrat diari que en tot moment es parla d’actuar dins dels límits de l’ordenament jurídic, i això no vol dir altra cosa que la Constitució. Una cosa diferent és com interpretar-la (o reformar-la).
També els cou a El Mundo que no hi hagi cap referència a la Constitució al text acordat per socialistes i republicans. El diari personalitza en el futur president espanyol la traïció. “Sánchez accepta un referèndum en el qual només decidiran els catalans". No amaga com li cou la mesa de negociació entre governs, “d'igual a igual”, diu. El País, com ja ens té acostumats, no entra a matar contra l’acord, si bé no se’l veu gaire còmode quan destaca que hi haurà “negociació sense vets”.
Una altra lectura es fa des de la premsa editada a Barcelona, on es destaca el fet que el president Quim Torra no ha donat el vistiplau a l’acord, fet que evidencia les diferències que hi ha entre els socis del Govern. Amb tot, La Vanguardia ens presenta el salvador Pedro Sánchez, que ha obert la via a una consulta per superar la crisi catalana. Per contra, El Periódico posa l’èmfasi en les diferències: “ERC apuntala Sánchez sense el suport de Torra”.
Una qüestió que passa pràcticament desapercebuda a les portades és el clatellot en tota regla que ha tornat a rebre el jutge Llarena després que la justícia belga hagi suspès l’euroordre contra el president Carles Puigdemont i el conseller Antoni Comín. Discretes crides i en alguns casos directament ni això (La Razón o El País). Només El Punt Avui i l’Ara ho destaquen, amb fotografia i tot. El que per a alguns és l'enemic públic número 1 no mereix la seva atenció quan es tracta de deixar retratada la justícia espanyola.
