Aquest dijous no era dia de gresca política provincial. Era el 80 aniversari del desembarcament dels aliats a Normandia, “el dia més llarg”, el Dia D. El desembarcament del 6 de juny del 1944 no només va decidir el destí de la Segona Guerra Mundial. També va fonamentar l'Europa democràtica i unida de les dècades següents, que culmina en la Unió Europea, un projecte sempre en marxa. D’alguna manera, això és el que recorden les portades que aquest divendres publiquen fotografies de les commemoracions del 80 aniversari, que s’allargaran aquest cap de setmana. Tots els diaris no, però. El Periódico i El Punt Avui estan a la lluna de València i no en diuen ni ase ni bèstia. En fi. Qualsevol pot tenir un mal dia.
Tota generació té el seu dia D, un desafiament del qual depèn el seu destí i el de moltes nacions, i que pot demanar els sacrificis més grans. Aquest és el resum que fa Maurizio Molinari, el director de La Repubblica, el diari progre italià, del missatge que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha adreçat als últims veterans supervivents d’aquell episodi heroic i vint-i-cinc caps d’Estat, en una de les cerimònies solemnes celebrades a les platges de Normandia. Espanya no hi era representada, però. És una absència que explica tantes coses.
“La batalla contra la tirania continua vuitanta anys després. La lluita per alliberar Ucraïna es fa ressò de la lluita per la llibertat a les platges del 6 de juny de 1944”, ha dit Biden, en un aperitiu del discurs que ha de pronunciar aquest divendres. El president fa una referència molt directa als reptes que ara mateix ha d’acarar el món lliure —tan defectuós com es vulgui— en enfrontar l’agressió de Rússia. “El dia més llarg”, aquella empresa èpica, no s'ha acabat pas, ve a dir Biden. Polònia, per exemple, ja construeix fortificacions massives al llarg de la frontera amb Rússia i Bielorússia. Hi invertiran uns 2.300 milions d’euros, que es destinaran a aixecar tanques i plantar boscos.
Joe Biden pronuncia aquest divendres el seu discurs principal. Peter Baker, el veterà analista polític de The New York Times, explica que l’actual president dels EUA s’ha inspirat en el memorable discurs del president Ronald Reagan del 1984, en ocasió del 40è aniversari del Dia D, a la Pointe du Hoc, un penya-segat de 25 a 30 metres d’altura que la tropa del segon batalló de Rangers de Texas va escalar i prendre als alemanys —i va mantenir— pagant el preu de perdre el 80% dels seus 250 homes. Aquella oda de Reagan a l'heroisme i al patriotisme és un dels moments més emblemàtics de la seva primera presidència. Biden, un altre president envellit que s'enfronta a la reelecció, torna al mateix lloc per honorar als mateixos herois i alinear-se amb el llegat de lideratge contra la tirania de Reagan, tirania que ara encarna el president rus Vladímir Putin.
Als anys vuitanta —recorda Baker— el llavors senador Biden era un demòcrata acèrrim, no gaire amic de Reagan. Però aquest divendres invocarà l'esperit del llegendari president republicà “per argumentar que té més coses en comú amb el president número 40 que no pas l'actual cap del Partit Republicà”. Biden no esmentarà l'expresident Donald Trump, però el contrast entre un i altre es farà molt evident. “Mentre que Biden lidera una aliança internacional contra l'agressió russa a Europa —com va fer Reagan contra la Unió Soviètica—, el Trump president va estar molt a prop de sortir de l'OTAN i va tractar Putin amb molta més amabilitat que als tradicionals aliats europeus dels Estats Units”, afegeix el periodista estatunidenc. Entretant, a Espanya…
