La caverna mediàtica està que trina. El que ha estat l’arma repressiva per excel·lència per reprimir l’independentisme tindria les hores comptades -si fem cas de les promeses fetes ahir per Pedro Sánchez- i això és inacceptable. El compromís del candidat a la presidència del govern espanyol de deixar enrere la deriva judicial que ha portat injustament a la presó i l’exili els líders polítics i socials de l’independentisme ha provocat la reacció irada dels diaris de la dreta reaccionària de l’Estat espanyol.
Converteixen Pedro Sánchez en el colpista que, arrossegat pels marxistes de Unidas Podemos i els independentistes, té la intenció de saltar-se la llei, d’anar contra la Constitució. Del l’altre colpista, Quim Torra, ni una referència a les portades. Quina importància té que el Parlament l’hagi ratificat com a president de la Generalitat desoint la arbitrària decisió de la Junta Electoral Central? Això no és, per a ells, democràcia.
Així, El Mundo brama “El govern de Sanchez declara “enemic” a jutges i mitjans crítics”, mentre que La Razón parla d’”Investidura a l’abisme” i l’ABC sentencia que “El PSOE liquida la socialdemocràcia”. I tots tres coincideixen a il·lustrar la seva indignació amb la mateixa fotografia: l’encaixada de mans, i picada d’ull inclosa, de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.
No haurien de preocupar-se, però, pels compromisos del candidat per que aquells que van judicialitzar el conflicte català davant la seva impotència per resoldre’l des de la política no tenen intenció d’aturar-se. Tot el contrari. Així ho va anunciar Pablo Casado, que ha tingut bons mestres. El popular comptarà, com ha estat fins ara, amb la col·laboració inestimable del dòberman Abascal i de la nova lideressa de Ciudadanos. Per aquest banda, cap canvi.
Des d’una altra perspectiva es veu el govern de coalició espanyol des de Barcelona. La Vanguardia beneeix, ni que sigui com un mal menor, el programa teixit amb suor i llàgrimes pel candidat a la presidència. “Sánchez ofereix un nou inici a Catalunya i ERC accepta el repte”. El diari dels Godó dedica una discreta crida Torra i el suport rebut al Parlament. Per contra, els altres tres diaris editats a Catalunya li donen la importància que és mereix. No en va és el president de Catalunya, malgrat que PP, Vox i Ciudadanos de la mà d’un organisme administratiu com és la JEC, pretenguin passar per damunt de la llei i de la voluntat expressada a les urnes. Qui és el colpista aquí?