És màgic com es mouen les portades. Com la llopada que deixa de devorar una bèstia per abraonar-se sobre la següent que apareix en escena amb la promesa de carn més fresca, més tendra. L’amnistia, els fiscals del Suprem, l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa, García-Castellón, Carles Puigdemont, Tsunami, les acusacions de terrorisme… Tot ha desaparegut de les primeres pàgines. També la sequera. “Que no ens oblidin”, deia aquest dilluns un dels damnificats per l’incendi de València a Felip VI, que va passar a saludar una estoneta aprofitant que tornava a Madrid des de Barcelona, on havia inaugurat el Mobile World Congress. També els han oblidat. Tot s’ho endú el temporal del cas Koldo, que apunta molt directament a l’exministre José Luis Ábalos Meco i ja comença a esquitxar altres noms de l’entorn de Pedro Sánchez. La tragèdia de la pandèmia es repeteix com una farsa de la corrupció. Si fem cas a les portades, el govern espanyol està a punt de caure cada setmana per alguna nova crisi decisiva, fulminant, rotunda, final. Aquesta setmana toca el cas Koldo. A Espanya, als diaris —a alguns diaris— haurien d’obligar-los a estampar en portada uns avisos sanitaris com els dels paquets de tabac o els de les màquines escurabutxaques.
Entre els damnificats del cas Koldo també hi ha les 200 patums, la majoria veteranes, de la cultura i els espectacles, i d'aquesta petita noblesa que són els vips mediàtics. Dilluns s’han aplegat —of all places— a la plaça del Rei de Barcelona per manifestar la condemna més enèrgica, el retret més vigorós i la protesta més resoluda contra l’actuació del jutge García-Castellón en la causa de Tsunami Democràtic, i en defensa ferma, incorruptible i decidida del dret de protesta. L’esdeveniment ha fet acte de presència, esclar, als telenotícies i als informatius de 3Cat, però no apareix en cap primera pàgina més que en un racó de la d’El Punt Avui. Si els organitzadors no pretenien cridar l’atenció dels mitjans, està tot bé: dilluns al matí és un moment feiner ideal per protestar i la plaça del Rei és un recer encisador. Ara, si buscaven impacte mediàtic, s’hi han lluït triant el dia, el mateix que el rei d’Espanya fa el paseíllo pel Mobile, i també el lloc, un dels racons més amagats del Cap i Casal, semblant al centre d’un laberint.
Val a dir que algunes portades d’aquest dimarts sobre el cas Koldo es veuen més o menys inflades i sense substància. L’ABC diu que Ábalos no vol plegar de diputat, que és cosa que se sabia des de dissabte. La Vanguardia i El País tornen a ser les dues cares de la mateixa moneda. El diari barceloní, més oficialista, presenta un PSOE digne, decidit i cavaller que presenta un ultimàtum a l’exministre, etcètera. El diari madrileny dona veu a l’exministre i diu que posa el seu partit contra les cordes. Un i altre presenten el cas com una crisi política limitada a un senyor dubtós que no vol abandonar l’escó. Sempre és de més bon pair que un cas de corrupció. El Mundo i La Razón, en canvi, volen fer durar aquesta narrativa i anuncien que hi ha més brutícia, que el podrimener encara està per descobrir, que hi ha més gent del PSOE embolicada, etcètera. Com tot ho tenen agafat amb imaginació i fil d’embastar, fan servir aquest trilerisme periodístic d’atribuir-ho a “l’entorn d’Ábalos” (La Razón) i a “alts càrrecs” (El Mundo). Contorsions i tombarelles semàntiques que són un senyal que el cas, policialment i judicial, ja no dona per a més.
