El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dimecres que el Consell de Ministres del pròxim dimarts, 28 de maig, aprovarà el reconeixement de l'Estat de Palestina. Sánchez va assegurar que actua en aquesta direcció per "coherència" i perquè cal "passar de les paraules a l'acció" i dir als milions de palestins que pateixen "que estem amb ells i hi ha esperança". La decisió té molts detractors i el ministre d'Exteriors d'Israel, Israel Katz, ha titllat de "bogeria" i "premi" al terrorisme l'anunci d'Espanya, Noruega i Irlanda de reconèixer l'estat palestí.
L'ABC està convençut que aquesta decisió del president espanyol "aïlla encara més a Sánchez" i, afegeix, "l'aposta internacional no aconsegueix aplacar la crisi amb els seus socis que li retreuen l''error tàctic' de voler aprovar lleis en període electoral quan només té lligada l'amnistia". El diari, però, sí que té en bona consideració un socialista, concretament l'expresident del govern espanyol Felipe González, que aquest dimecres va aplaudir al senador i secretari general dels socialistes a Aragó, Javier Lambán, que el partit vol multar amb fins a 600 euros per no assistir a la votació de la llei d'amnistia. González veu la decisió de Lambán com un "exemple de lleialtat al projecte que representa el Partit Socialista". "Si el sancionen a ell, em sancionen a mi", va indicar l'expresident espanyol.
El País també es fa ressò de l'anunci de Sánchez sobre el reconeixement de l'estat palestí i recorda que el govern d'Israel ha cridat a consultes la seva ambaixadora a Espanya, Rodica Radian-Gordon, i l'ambaixadora espanyola a Tel-Aviv, Ana María Salomon Pérez, pel reconeixement de Palestina. La cita d'ambdues representants diplomàtiques arriba després que les autoritats israelianes ja haguessin cridat a consultes els ambaixadors d'Irlanda i Noruega, els altres dos països que, com Espanya, van anunciar aquest dimecres que reconeixeran l'estat palestí el 28 de maig. En clau internacional, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha anunciat que avança les eleccions al país al 4 de juliol, uns mesos abans de la dada prevista per a la tardor.
"Sánchez es llença contra Israel per 'frenar l'onada ultra a Europa'", titula El Mundo sobre l'anunci que va fer el president espanyol des de la tribuna del Congrés aquest dimecres. Des d'aquesta mateixa tribuna, com recorda el rotatiu, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va explicar que el PP forçarà la compareixença del president del govern espanyol al Senat (on els populars tenen majoria absoluta) perquè doni explicacions sobre les activitats de la seva dona, Begoña Gómez. El president espanyol ja havia avançat al llarg del matí, durant la seva compareixença al Congrés, que ell i la seva dona estaran "encantats" de comparèixer a la cambra alta. També a la portada Amazon Web Services (AWS), que invertirà 15.700 milions d'euros fins al 2033 als tres centres de dades que té a Aragó, amb els quals es preveu la creació de 17.500 nous llocs de treball, 6.800 a la regió, segons han anunciat tant el president del govern d'Aragó, Jorge Azcón.
La Razón creu que Pedro Sánchez "es segueix menjant espai de Sumar, apropiant-se dels seus missatges més radicals". Aquesta és l'opinió del diari sobre el reconeixement de l'estat palestí, de fet, assegura que hi ha "alarma" entre exministres socialistes d'Exteriors perquè "Moncloa no va trucar el PP per Ucraïna o Israel" però sí que ho va fer "per demanar suport per Begoña Gómez". Precisament aquest dijous, el jutge que investiga Begoña Gómez ha citat a declarar com a testimonis dos empresaris i responsables de l'entitat pública Red.es, que els va concedir ajudes. El titular del Jutjat d'Instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, ha citat el 7 de juny Juan Carlos Barrabés, professor del màster de la càtedra de la Universitat Complutense que codirigia Gómez i propietari d'Innova Next, que s'hauria beneficiat d'aquestes ajudes de Red.es després de la mediació de la dona del cap de l'Executiu.
"El Cercle convida a pactar", apunta El Periódico que comparteix una fotografia del president en funcions, Pere Aragonès, amb el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola. Aragonès va advertir que el sosteniment de l'estat del benestar serà "molt difícil" si no hi ha un canvi en el model de finançament. "O hi ha un acord clar i significatiu en l'acord de fiançament o la Catalunya dels 8 milions no la podrem pagar", va assegurar des de la conferència inaugural de la reunió anual del Cercle d'Economia. "Arribarem a un sostre i ja hi estem arribant", va afegir el president, que va recordar que l'any que ve tornen les regles fiscals a nivell europeu.
La Vanguardia publica la imatge de Rishi Sunak, anunciant que avança les eleccions al país al 4 de juliol, uns mesos abans de la dada prevista per a la tardor. Sunak ha pres la decisió en un moment en què les enquestes li són desfavorables, amb diferències destacables a favor dels laboristes, però de vents econòmics propicis, amb un descens de la inflació que l'abril passat es va situar en el 2,3%. La millora, però, no podria ser suficient per mantenir la trajectòria de 14 anys de governs conservadors, i el 4 de juliol l'electorat britànic podria optar per posar les regnes del país en mans del laborista Keir Starmer. El rotatiu també destaca la curiosa imatge que es va poder veure dimecres a l'estació de Sants: la plataforma de Cabify va instal·lar 200 maletes a les portes de l'estació per denunciar els "problemes de mobilitat" a Barcelona i les cues que es formen a l'exterior dels viatgers que arriben en alta velocitat i que, segons l'empresa, han de fer front a la "carència de taxi i VTC" per moure's per la ciutat.
"Clam empresarial per investir Illa", titula l'Ara sobre la primera jornada de la reunió anual del Cercle d'Economia. El reconeixement de Palestina com a estat per part d'Espanya, Irlanda i Noruega també és el titular principal del diari català. La decisió ha estat acollida amb suport desigual per la comunitat internacional: des del suport incondicional dels països àrabs fins al rebuig nord-americà, passant pel distanciament de potències com França o la Xina.
"Els peixos respiren", titula El Punt Avui que porta un reportatge sobre la pesca on s'explica, entre d'altres coses, que hi ha 462 quilòmetres quadrats del litoral català vedats a la pesca per "facilitar la recuperació d'ecosistemes i de poblacions d'espècies comercials". En petit, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín, que deixarà el càrrec el proper 15 de juny. Després de prop de 16 anys al capdavant del consistori Marín cedirà el relleu al regidor David Quirós, un mes després de les eleccions al Parlament de Catalunya que van donar la victòria al primer secretari del PSC, Salvador Illa.
