Europa culmina aquest diumenge el procés electoral que decidirà el seu futur, amb l’ombra de la ultradreta aguaitant, pujant com l’espuma en un bon grapat de països, com destaca la majoria de la premsa seriosa, mentre una altra part, majoritàriament de Madrid, es pren les eleccions al Parlament Europeu com una excusa per sotmetre la legislatura de Pedro Sánchez a un nou plebiscit (com va passar amb les eleccions gallegues, basques i catalanes dels darrers mesos); un pols entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, que les enquestes han augurat com un empat tècnic. Però en mig del tema del dia, el diari ABC sobresurt com una rara avis, passant olímpicament de les eleccions europees i fixant un ull a Israel i als ostatges alliberats aquest dissabte (la gran imatge de l'abraçada és el més bonic de la portada), i l’altre, a Catalunya, per explicar una pel·lícula distòpica de ciència-ficció que té com a protagonista a una de les seves grans obsessions, Carles Puigdemont que, segons titula en portada el diari madrileny, "prepara un referèndum amb tecnologia descentralitzada per evitar la intervenció de l'Estat".
La història és enrevessada i té la seva molla, està signada per un periodista des de Washington, i ve a dir que Puigdemont està decidit a tornar a organitzar una nova votació d’independència, però com que no la pot fer físicament, està entestat a aconseguir una “República digital” a través “d'un referèndum que utilitzaria la tecnologia blockchain Amb l’objectiu de crear aquesta mena de realitat paral·lela a l’etil Matrix, el rotatiu insigne de la dreta espanyola basa la informació en què “l’expresident” ha “armat amb una sèrie d’assessors informàtics un sistema descentralitzat per organitzar un referèndum unilateral i al marge de la legislació espanyola, amb un cens propi que estigui fora de control de les institucions centrals espanyoles i fugi a la prohibició de les autoritats policials. Paral·lelament, Puigdemont ha pressionat a les institucions europees perquè facilitin la implementació de la tecnologia de cadena de blocs, o blockchain en anglès, que és l’opció escollida pel seu equip”.
L’ABC basa la seva informació en un suposat interès de Puigdemont per les criptomonedes “després d'una petició inicial d’un suposat emissari de Rússia en 2017”, o la defensa que ha fet el president a l’exili com a eurodiputat de la tecnologia blockchain, i barreja els sumaris dels casos Tsunami i Volhov, explica que en novembre del 2017 el conseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró va visitar a Puigdemont a Brussel·les i li va plantejar “una via digital cap a l’estat propi” i que el líder de Junts li va encarregar “una proposta de projecte d’estat digital per avançar de forma unilateral cap a la República Digital de Catalunya”. Sembla com si l’ABC hagués descobert ara el blockchain, com si fos quelcom tèrbol i obscur, quan aquesta tecnologia implementada fa més de 15 anys l’utilitza tothom avui en dia, i ha transformat els processos de diferents sectors econòmics, científics i de diferents àmbits; o que les criptomonedes siguin cosa de delinqüents que es dediquen als ciberatacs, quan és un actiu digital d’intercanvi que cada cop utilitzen més els autònoms i les empreses com a mitjà de pagament per la seva rapidesa i menors despeses. L’ABC cita els noms d’alguns d’aquests experts, dels quals cap ha estat imputat en causes judicials. Que se sàpiga, de moment, tot i que en aquest món en què la justícia ens sorprèn cada dia, rebre assessorament d’un grup d’informàtics -que podria ser perfectament veritat- no és delicte. Això de la República Digital, i el referèndum unilateral paral·lel blockchain, ho podem en el terreny de la ciència-ficció.
Però al marge de la distopia de l’ABC, les eleccions europees marquen l’actualitat i les portades d’aquest diumenge que culmina un procés electoral que va començar dijous en diferents països europeus i al qual han estat cridats 370 milions d’electors per escollir els representants de l’Eurocambra. També l’alliberament per part d’Israel dels quatre ostatges captivats per Hamàs en l’atac terrorista del 7 d’octubre, en una operació que, segons els palestins, ha costat 200 vides, és tema de portada destacat en la gran majoria de diaris.
El País titula: "Europa mesura l'onada ultra"; i es fa ressò que “360 milions de votants decideixen el futur de la UE, amb la ultradreta en ascens en bona part dels països”, que “els conservadors, favorits en els sondejos, es debaten entre la gran coalició o pactar amb els extremistes” i que “el projecte comú afronta desafiaments crítics, com la immigració, la transició verda i l’ampliació”. No relaciona el diari del grup Prisa les eleccions europees amb Pedro Sánchez o Feijóo, ni amb el plebiscit a la legislatura i al pols entre els líders del partit del govern espanyol i de l'oposició que plantegen la resta dels diaris de Madrid, com El Mundo, que titula "Els espanyols voten avui o més Sánchez o més voluntat de canvi";o La Razón, que destaca en el seu titular principal: "El futur de la legislatura, a examen a les eleccions europees".
Pel que fa a la premsa catalana, La Vanguardia titula que “Europa es juga el seu futur a les urnes”, acompanyada de la fotografia en gran format d’una parella que camina per una via fèrria amb una bandera europea, símbol de la cruïlla en què es troba la UE, i afirma en la seva portada que “les eleccions europees, marcades pel previsible ascens de la ultradreta, han derivat en un nou duel a Espanya entre Sánchez i Feijóo”. El Periódico, per la seva part, també fa una portada monogràfica que titula “un dia decisiu per a Europa, Espanya i Catalunya”, i assegura que “la correlació de forces en les eleccions d’aquest diumenge marcarà el futur de la UE i de les legislatures”. Per la seva part, el diari Ara, també aposta en la seva portada per les eleccions europees i titula “Stop” en lletres enormes, i recull un extracte de l’editorial en el qual assegura que cal aturar “els enemics d’Europa”, que no són altres que els partits de l’extrema dreta. Per últim, tenim el Punt Avui, que només dedica un petit requadre en la portada al tema, sota el títol “el rumb d’Europa en joc”, però que aposta per un reportatge propi sobre l’autoconsum (“llums i ombres”) i l’ensorrament de les energies renovables a causa que l’abaratiment del preu de la llum.
