Un momentet abans d’anar a l’ABC, que les portades de La Vanguardia i d’El Periódico juguen avui el seu particular duel de titans. El diari dels Godó entrevista al president Pere Aragonès. El diari dels Moll, al presidente Pedro Sánchez (a aquest ritme li faltaran mitjans per a tanta entrevista). Si fa no fa, els dos diuen el mateix: seria una calamitat que el 23-J entrés un govern de coalició PP-Vox. Sánchez, amb poca traça, el qualifica de “pel·lícula tenebrosa”, com si no n’hi hagués de bones, de pel·lis tenebroses. Que els hi preguntin als del Festival de Sitges. Aragonès amplia el camp de batalla i alerta d’un pacte PSOE-PP, contra el que també caldrà “defensar Catalunya”, etcètera. És remarcable el títol dramàtic d’El País: “La ultradreta amenaça el medi ambient”. Fa dos dies, el mateix diari culpava l'ultradreta de promoure una conspiració global anti LGTBI+. Aviam, alguna cosa hi ha, però títols tan apocalíptics, tan teatrals, tenen poca credibilitat —tothom s'adona que l’efecte és desproporcionat a la causa…— i fan l’efecte que et volen espantar o fer-te la propaganda.
Ara sí, l’ABC. Es queixa a tota portada que els serveis d’intel·ligència espanyols viuen en el desori: n’hi ha massa, treballen per separat, solapen operacions, tenen funcions duplicades… Culpa de tot plegat a l’excés de serveis (“una desena”, diu, dependents de quatre ministeris), que és “una excepció en el nostre entorn”. Miri, no. Per això no és. Als EUA, la Intelligence Community són divuit agències coordinades per l’Oficina del Director d’Intel·ligència, que depén del President. Al Regne Unit hi ha deu agències que pengen del tres ministeris —sense comptar duanes ni finances. A França són deu, que responen al President i a quatre ministeris. A Itàlia és més articolato: nou serveis que depenen de set ministeris i de la presidència del consell. A Alemanya, cadascun dels setze estats federats té el seu propi servei d’intel·ligència independent dels altres i del Bundesamt für Verfassungsschutz (Oficina Federal de Protecció de la Constitució), el seu, diguem-ne FBI. Hi ha onze agències i serveis més i quatre ministeris implicats. De quin “entorn” parla el tabloide monàrquic? En fi. Aquesta portada fa pudor d’una operació d’influència que algú promou per reorganitzar al seu favor les colles d’espies d’Espanya. Si és així, doncs mira. Coses del poder i del deep state. Però per a tenir èxit —en comptes de donar la turra— haurien de triar un diari que faci la feina i, si més no, consulti la Viquipèdia. Si no sembla tot un acudit d’aquells de la guerra del Gila.
A la portada, tot negra com per fer por, es veuen les fotos dels caps dels serveis amb tasques d’intel·ligència. Només manca la imatge del general de brigada Alfonso López Malo, el nou cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil (abans ho era de l'UCO, la Unitat Central Operativa). Li podien haver demanat la foto a El Mundo, que fa deu dies el va fer passar pel màster del diari en Periodisme de recerca, dades i visualització, on va tenir la barra de dir que “el periodista i la UCO tenen el mateix objectiu: cercar la veritat”. No. Ara, ben mirat, com es referia a Espanya, potser té raó en equiparar bona part del periodisme que s’hi practica i l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
