Hi ha en les portades d’aquest divendres una barreja de cautela i tensió, com a les escenes finals dels bons thrillers. La decisió de l’advocat general de la Unió Europea de donar suport a les tesis del magistrat Pablo Llarena en el cas de l’extradició de l’exconseller exiliat Lluís Puig ha deixat en suspens la situació judicial dels altres exiliats —Puigdemont, Comín i Ponsatí— i fa albirar a la justícia espanyola la possibilitat d’una remuntada que fins ara semblava difícil. Però els diaris saben que la partida és llarga, que els precedents jurídics es contradiuen i que l’estat de justícia espanyola no és tan falaguer, de manera que s’han estimat més no tocar en portada cap marxa triomfal, malgrat la mala fe d’anomenar als tres exiliats “pròfugs” i “fugits”, que és el trist consol que els queda, aquest afany d’ofendre i d’escarnir que és el recurs dels impotents. La notícia de la resolució de l’advocat general es dona petita i sense trompeteria, no sigui cas que la decisió final dels tribunals europeus no segueixi la recomanació de Richard de la Tour. El lliurament a Espanya del president i dels consellers exiliats depèn d’aquesta resposta definitiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que podria arribar a final d'any, i de la resolució sobre la seva immunitat parlamentària, que pot trigar alguns mesos més, ja al 2023.
L’advocat general conclou que els tribunals belgues no poden qüestionar la competència del Tribunal Suprem per jutjar als tres exiliats, de manera que la decisió de no extradir Lluís Puig —que és el cas concret que es revisa— hauria de revertir-se si el TJUE decideix en el mateix sentit. A no ser que la defensa de Lluís Puig demostri una “deficiència sistèmica” de la justícia espanyola. Ocasions no n’hi mancaran. Els àudios de Villarejo en mostren un bon catàleg, per no esmentar l’informe de la Comissió Europea d’aquest dimecres que qualifica “d’insostenible” i “anòmala” la situació del Consell General del Poder Judicial. Aviam com va a partir d’ara la cobertura informativa sobre la justícia espanyola i les connexions amb les clavegueres de l’Estat.
Els diaris són prudents aquest divendres, segurament perquè l’equip d’advocats defensors que comanda Gonzalo Boye s’ha guanyat el seu temor i els fa por dir blat abans de tenir-lo al sac i ben lligat. Per això tots sense excepció han triat altres notícies per obrir la portada. Potser només alguns haurien titulat la primera pàgina amb el dictamen de l’advocat general de la UE —és un pronòstic versemblant, si més no. Ho és perquè quan s’ha publicat el dictamen de l’advocat general de la UE, cap a quarts d’onze del matí, l’alerta enviada al mòbil per La Vanguardia deia: “La Justícia europea falla que Bèlgica extraditi Puig si no demostra ‘deficiències sistèmiques’ en el sistema judicial espanyol”. Se’ls hi ha escapat l’alerta de les mans o han alertat per sobre del que els fets permetien. D’acord, ha estat una pífia causada per la pressa o una de semblant, però també per la imprevisió o les ganes, perquè se sabia feia dies que dijous no era el dia de la decisió del TJUE, sinó d’una de les parts en el procés com és l’advocat general. En fi, que els diaris van xafant ous, sigui per no cridar al mal temps, sigui per no haver-se de menjar les portades amb patates, com ja va passar quan van detenir Carles Puigdemont a Alemanya.
