Portades que miren al dit de l'aïllament i no a la lluna de la pandèmia

Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, així, en plural (CDC, el seu acrònim en anglès), és el nom de l’agència responsable del desenvolupament i l'aplicació de la prevenció i control de malalties i la salut ambiental als Estats Units. El 27 de desembre passat va recomanar la reducció de l’aïllament covid de 10 a 5 dies per als infectats asimptomàtics. També recomana que duguin mascaretes 5 dies addicionals després del període d’aïllament. La directora dels CDC, la doctora Rochelle Walensky, va explicar que pretenen "equilibrar el que sabem sobre la propagació del virus i la protecció que donen les vacunes i les dosis de reforç que garanteixen que la gent pugui continuar amb seguretat la seva vida diària”. Walensky espera que la mesura minimitzi l’impacte de la pandèmia en l'economia i la vida quotidiana del país.

Fins aquí la informació que ha servit a Espanya per reduir el període d’aïllament de 10 a 7 dies —i compta que tothom ha d’usar mascareta fora de casa, surti o no de l’aïllament. Alguns diaris insisteixen aquest dijous a dir que aquesta decisió s’ha pres “contra el criteri dels experts”. Volen dir els de la Ponència d'Alertes del Ministeri, que així es diu la cosa. Vols més experts que els del CDC? Només l’afany d’oposar-se peti qui peti —mori qui mori, val a dir— a les decisions del govern central (o d’afavorir-les) genera entre la bona gent un embolic semblant al causat pels xerraires i cantamanyanes antivacunes.

No es tracta de defensar els set dies o d’oposar-s’hi, sinó de sortir de la dinàmica d’afavorir tot el que estableix el govern que em cau bé o desacreditar-ho tot perquè em cau malament. Els diaris podien haver dit, per exemple, que la reducció dels dies d’isolament hauria d’acompanyar-se de l’exigència de fer-se un test abans de sortir de l’aïllament, com molts científics recomanen. Vaja, no cal tenir cap ciència per adonar-se que és seny pur. A Anglaterra cal passar dos tests al final del període d’isolament, per exemple. Els diaris podrien explicar que els governs no ho recomanen perquè tenen cua de palla. Contràriament al que fan molts països europeus, a Espanya no s’ofereixen tests d'antígens gratuïts ni els marquen un preu màxim, com tampoc a les mascaretes, que filtren millor, més adients per protegir-se d’una variant tan infectiva com l’òmicron. Els diaris tampoc no diuen que no s’obliga al teletreball a tothom que ho pugui fer, ni s’envia a casa els contactes estrets dels positius. Això sí, els mateixos diaris que parlen de la “inacció” del govern central amaguen que hi ha bombers, policies i personal del Samur (el sistema d’emergències mèdiques) que depenen de l’Ajuntament de Madrid que van a treballar amb una PCR positiva, amb l'anuència dels responsables municipals.

La doctora Wallensky va explicar fa dos dies que l'escurçament a la meitat dels dies d’aïllament “té molt a veure amb allò que creiem que la gent és capaç de tolerar”. Clarament, els ciutadans nord-americans tenen menys paciència amb els seus governs i una actitud més resistent a la intervenció de l’Estat en la seva vida. És una manera de viure que, en general, ens és un xic aliena. No passa res. Aquí som més d’empassar-nos tot un president del govern que diu: “Farem front a aquesta nova variant amb més garanties i fortaleses” via “vacunació, protecció personal i unitat institucional”. Vacunes, perfecte, però Espanya ja fa tard en terceres dosis. Protecció personal és la mascareta a tot arreu i a tota hora, cosa que els experts estimen inútil. I la unitat institucional? Què hi pinta en tot això la unitat institucional i "este virus lo vencemos unidos"? Valga’m Déu. I les portades, ja les veus. Unes estan felices perquè no són 10 dies d’aïllament, són 7, i d'altres que s’exclamen i protesten perquè són 7 dies i no 10. Mirant-se el dit, vaja. Gràcies per tant.