“Ningú donava un duro per ell. Ni tan sols en el seu partit”, assegura el diari La Razón sobre el protagonista de la seva portada d’aquest diumenge. Parla el diari madrileny de Jaume Collboni, l’alcalde de Barcelona des de fa dos anys, càrrec al qual va arribar “per sorpresa” amb els vots de Comuns i del Partit Popular, després de formar part d’un govern del qual va ser “defenestrat”. És la presentació que fa el rotatiu del màxim càrrec de la capital catalana, del que diu “coneix la ciutat al mil·límetre”. Parla Collboni llargament de Barcelona des del seu sobri despatx institucional, que no van trepitjar ni Xavier Trias ni Ada Colau, i que només han utilitzat alcaldes socialistes, com Pasqual Maragall, del que es reivindica com el seu hereu. És l’entrevista a l’alcalde de Barcelona un dels temes més destacats que presenten les portades d’aquest diumenge, perquè la fa un diari madrileny, un aparador que Collboni utilitza per llençar un missatge conciliador amb Madrid -presumeix de la bona relació personal i política que manté amb el seu alcalde, el popular José Luis Martínez-Almeida-, però l’entrevista és, sobretot, un anunci de la seva visió de la Barcelona del futur, la que ja ha començat “la primera gran transformació del segle XXI” gràcies als canvis urbanístics, arquitectònics i d’infraestructures que ja “estan en marxa”, després que la ciutat hagi patit “durant els darrers deu anys una certa paràlisi per la conjuntura política”, afirma l’alcalde.
I quina és la ciutat que vol Collboni pel 2035, quan han de finalitzar la majoria d’aquests canvis que ja han començat a Barcelona? Doncs, sobretot, una ciutat “per viure”, una ciutat “amb oportunitats, amb habitatge i que hagi fet els deures per afrontar el canvi climàtic”. Una Barcelona que creixerà, segons l’alcalde, “donant resposta a dues qüestions sensibles: sostre i feina. Barcelona serà una ciutat habitable”. I tot, gràcies, diu Collboni, al canvi en la manera de fer. “Barcelona estava en una inèrcia que deia ‘no’ a moltes coses, i ara hem passat a una Barcelona que diu ‘sí”, sí al futur”.
En l’entrevista a La Razón, Collboni també reconeix que si el govern municipal -que ara el PSC comanda amb només deu regidors- tingués més representació, “aniríem més de pressa”; ha insistit en la necessitat de formar una coalició progressista, però “és cosa de tres”, i que amb ERC “encara no ha pogut ser”, tot i l’oferta que va fer als republicans i que l’alcalde diu que encara manté. Però també es mostra categòric en qüestions com l’ampliació de l’aeroport, que assegura que serà una realitat en el 2035, una ampliació “necessària i urgent”, la també necessitat de què Barcelona recuperi espais que “històricament ha ocupat”, tant a Espanya, -considera que Barcelona és una “cocapital” a efectes pràctics- com a Europa i en el món, i treu pit que en el darrer any i mig s’ha aconseguit recuperar presència en les institucions europees, on en els darrers 15 anys “Barcelona era inexistent”.
I també es vanta Collboni d’haver fet per l’habitatge el que no van fer els governs municipals anteriors, malgrat que l’oposició els retreu de ser els culpables (el seu govern socialista i el de Salvador Illa), els pares de tots els mals. “De moment, som els pares d'una decisió històrica com és la no continuïtat dels pisos turístics, cosa que posarà el 2028 fins a deu mil habitatges al mercat residencial. I som culpables que baixi el preu del lloguer. Davant d'aquest relat, la meva resposta són els resultats”, i també es vanta l’alcalde d’haver “doblat” els habitatges en construcció” respecte a la política d’Ada Colau, de construir “mil per any” i d’haver rebaixat el preu del lloguer, “que en els darrers deu anys havia pujat un 68%. I Collboni, també parla d’inseguretat, d’immigració i delinqüència, -dos factors aquests últims que deslliga-, perquè, diu, “la delinqüència no té a veure amb l’origen de les persones” sinó en el fet que “Barcelona és una ciutat turística, i l’activitat delinqüencial creix quan hi ha més turistes, està vinculada a l’estacionalitat i amb el petit furt. Són professionals que es mouen per tota Europa”.
Entre altres temes, Collboni també parla -de fet és la part que més li ha interessat al diari madrileny- de la relació socialista amb Salvador Illa, president de la Generalitat, i Pedro Sánchez, president del govern espanyol que, segons l'alcalde, contribueix a la col·laboració que permet desbloquejar temes i aconseguir “acords en matèria judicial i habitatge”. Una connexió que permet extreure el titular principal de l’entrevista: “Si li va bé a Salvador Illa, li anirà bé a tot Catalunya. Si va bé a Collboni, li anirà bé a Barcelona. I si Barcelona va bé, Catalunya i Espanya aniran bé”.
Què diuen la resta de portades?
En la resta de les portades, temes molt diversos; la majoria apostes per temes propis més elaborats, com és habitual els diumenges. El País aposta per analitzar el creixement a Espanya del vot ultra entre els joves i afirma que els "moviments conservadors es fan forts a la Universitat", i dedica la fotografia principal a l'eclipsi parcial d'aquest dissabte. L'ABC porta com a tema principal una entrevista al torero Roca Rey (el número 1), en el que reconeix els seus temors existencials i que necessita ajuda psicològica per aguantar la pressió. "Tinc por al fracàs, por a la cornada, por que em mati un toro", diu en el titular. L'altre diari madrileny, El Mundo il·lustra la seva imatge principal amb una impactant fotografia del terratrèmol de Birmània, on els morts ja superen els 1.600, i obre el diari amb el titular: "L'OTAN trasllada al PP que exigirà més del 2% a Sánchez", i afirma que el secretari general, Mark Rutte, revela al PPE que l'objectiu d'inversió en defensa és ambiciós, un 3% a llarg termini.
En la premsa catalana, també temes molt diversos. La Vanguardia, dedica el tema principal a l'escac a la democràcia perquè "el retorn de Trump propicia l'auge global dels autoritarismes"; el tema del diumenge de El Periódico va sobre la captació que vol fer el Govern aprofitant que els científics nord-americans volen fugir de Trump, i assegura que "Catalunya llança un pla per captar científics expulsats per Trump". L'Ara, per la seva part, entrevista a un soldat rus desertor, Danil Arkhipov, i el dossier l'ha fet sobre la radiografia del fenomen de la multireincidència, mentre que El Punt Avui ha publicat aquest diumenge un dossier sobre els fabricants catalans de pinsos, que són líders a Europa, i que protagonitzen un procés d'integració únic.
