Entre les portades d’avui criden l’atenció la d’El Periódico i la de La Vanguardia. El diari dels Moll du una fotografia dels aldarulls que recorda molt obertament a la imatge amb què tan sovint s’ha il·lustrat la Setmana Tràgica (i aquest Quioscos & Pantalles). A la foto, feta des de Montjuïc, s’hi veu la ciutat tacada per les fumarades de les esglésies i convents cremats entre el 26 de juliol i el 2 d'agost del 1909 en els aldarulls en protesta per la mobilització de reservistes enviats a la Guerra de Melilla. La majoria dels mobilitzats eren catalans, d'una certa edat, molts casats, que no havien pogut pagar la “quota” amb què els rics es lliuraven del servei militar. La foto d’El Periódico, amb el Conservatori Municipal del carrer Bruc en primer terme, impactarà els que tinguin cap (i estómac) per fer l’associació entre els aldarulls d'aquests dies i la Setmana Tràgica, on van morir entre 110 i 115 persones (4 o 8 policies), 441 més van resultar ferides i van cremar 80 edificis religiosos.
De la portada de La Vanguardia té gràcia la mala bava del titular principal, que presenta Junts fent d’escolà de la CUP a propòsit dels aldarulls i de les crítiques al paper dels Mossos d’Esquadra en la repressió. Fer passar per bou aquesta bèstia grossa té el problema que no acaba de quadrar amb la realitat, com es veu en les declaracions d’uns i altres que recull el mateix diari. Ara que no s’estranyi ningú. És ja part del folklore periodístic del país la inclinació del diari a mirar per l’ull esquerre a Carles Puigdemont, les seves pompes i les seves obres. Junts, el partit del president exiliat, no se’n salva pas, menys encara en afers de llei i ordre. És una pena que el diari no s’ho hagi pensat cinc minuts més, perquè el conseller d’Interior prové de Junts. És a dir, que la realitat ofereix material abundós per fer títols punyents sense necessitat de forçar-la. Res, que tots tenim un mal dia.
El Punt Avui no s'ha adonat que "immunitat" és una paraula que ara mateix, amb l'aigua que baixa, la tenim associada a la immunitat de la vacuna contra la Covid-19. El titular és molt equívoc i fa un efecte molt alarmant fins que no caus en que parlen de la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
La culpa és de Podemos
Aquí no s’havia dit encara però fa tres dies que les portades de Madrid proven d’encolomar els aldarulls a una conspiració ordida per Podemos. Avui al trio de la benzina (El Mundo, ABC, La Razón) s’hi ha afegit El País, que ha resistit dos dies. Ja hi som tots. No és que sigui una gran novetat, perquè Podemos és sempre culpable de tot el que no els agrada i és un avorriment ressenyar cada cop que aquells tres diaris fabriquen un nou mal contra el partit de Pablo Iglesias.
Certament, a Podemos no l’ajuden gens les propostes intervencionistes que ha deixat caure sobre la regulació dels mitjans o els instruments mediàtics que promou el seu entorn, com La Última Hora, un digital que potser no coneixes, on s’han difós algunes bestieses contra periodistes que assenyalen Podemos. En fi, que El País ha cedit i ara balla la conga “Podemos Dolentots” a la mateixa cua que la dreta impresa. No tot és dolent, però, perquè fa servir el concepte “fractura” per parlar d’entorns aliens a l’independentisme i a les famílies catalanes pel Nadal. La paraula “fractura” ha eixamplat la base.
