Prop de 60 milions d’alemanys estan convocats aquest diumenge a les urnes en les eleccions federals anticipades que marcaran un punt d’inflexió en la política del país, i que tindrà repercussions a tota Europa, en mig d’una realitat global que ha girat com un mitjó des que Donald Trump va arribar al poder fa un mes. Unes eleccions marcades per la situació econòmica en recessió que travessa el país, l’onada desfermada de l’extrema dreta que recorre el món, la immigració i els darrers atacs islamistes que ha patit el país i altres països europeus. Després de quatre anys de crisi del govern de coalició entre els socialdemòcrates, verds i lliberals, que va succeir a l’era Merkel, les enquestes vaticinen un panorama polític molt diferent de l'actual. La formació de la dreta conservadora CDU/CSU, liderada per Friedrich Merz, es perfila com a favorita amb prop del 30% d’intenció de vot, però el gir cap a la dreta va molt més enllà, amb el vaticini d’un espectacular suport a cap a l’extremisme d’Alternativa per Alemanya (AfD) que lidera Alice Weidel, la nova amiga d’Elon Musk, que tot apunta que es convertirà en la segona força política del país, doblant el seu electorat, el que sacsejarà el tauler polític alemany, on els partits de l’anterior coalició (SPD, Verds i FDP) podrien patir una sonada caiguda.
Pactes per respectar el ‘brandmauer’
Són unes eleccions transcendentals que tindran un impacte significatiu en tota Europa, donada la posició d’Alemanya com a l'economia més gran de la UE i el seu paper clau en la integració europea. Un nou govern liderat per Merz i la CDU/CSU podria impulsar un major lideratge alemany, i enfortir la cohesió de la UE en un moment de grans desafiaments geopolítics. Merz advoca per un rearmament europeu i una menor dependència dels Estats Units en matèria de defensa, i manté un enfocament ferm cap a Rússia i defensa un major suport a Ucraïna. Però les enquestes també apunten que la CDU/CSU necessitarà teixir aliances per formar govern, com destaquen els diaris, amb la premissa de respectar el brandmauer (tallafocs), com s’anomena al cordó sanitari acordat tàcitament contra l’extrema dreta de l’AfD per deixar-los fora del govern.
La portada amb tipografia 'Fraktur' de l’Ara
Les eleccions alemanyes estan presents en la majoria de les portades dels diaris d’aquest diumenge, amb major o menor protagonisme. I on més presència ocupa és en les primeres pàgines dels diaris catalans, que tenen una mirada més europeista, en contra dels de Madrid, que normalment aposten per temes més domèstics. Alemanya és el tema d’obertura de La Vanguardia i del diari Ara. “Alemanya elegeix un nou canceller sota l’ombra de l’extrema dreta”, titula el rotatiu dels Godó, que posa el focus en què el democristià Friedrich Merz, favorit en la votació d’avui, “rebutja pactar amb l’AfD, cosa que l’abocaria a un acord amb els socialdemòcrates”. L’Ara fa una portada pràcticament monogràfica dedicada a les eleccions alemanyes, simulant la tapa d’un llibre i utilitzant la tipografia Fraktur (que es refereix a una escriptura gòtica) que va ser la tipografia utilitzada en els llibres publicats a Alemanya entre els segles XIX i XIX) per titular “El futur d’Europa, en joc”. I El Punt Avui, escriu el titular i la valoració més enginyosa: “Alemanya vota, Europa tremola”, les eleccions d’avui “s’han convertit en un test de resistència contra l’extrema dreta”.
Altres temes d’interès
Entre els diaris madrilenys, El País (que obre la seva portada amb una entrevista amb la vicepresidenta primera de la Comissió Europea, Teresa Ribera), dedica una columna de la portada als comicis, sota el títol “Alemanya es juga la seva estabilitat en un món convuls”, i El Mundo també dedica un raconet de la portada a la qüestió, que titula “Alemanya vota avui després d’una campanya condicionada per la ingerència de Rússia i els Estats Units”, però obre amb un reportatge sobre la guerra d’Ucraïna, que diu “es converteix en el gran assaig de la guerra robotitzada”, amb el protagonisme dels drons, que omplen “els hospitals de tolits i els cementiris de morts”, i el provoca, com diu un pilot de drons, que gairebé ja no hi hagi combats entre humans. “Lluitem contra màquines”. L’ABC, per la seva part, obre amb un tema sobre la compra d’armes d’Espanya a Israel, que diu el rotatiu que continua malgrat que el govern de Sánchez diu haver-les cancel·lat, mentre que La Razón obre amb una entrevista amb la presidenta del govern de les Illes Balears, Marga Prohens (PP), que llença un avís per a navegants: “Vox va trencar una estratègia nacional, però hem de ser capaços de pactar”.
