Portades que amaguen el fiasco de la justícia espanyola amb Valtònyc

Cal tenir nervi per ometre en portada l’enèsim fracàs de la justícia espanyola fora del territori espanyol. El tribunal d’apel·lacions de Gant, a Bèlgica, ha considerat aquest dimarts que les cançons del raper Valtònyc, per les quals Espanya en demanava l'extradició, no són delicte d’amenaces a Bèlgica i, per tant, no el pot entregar. Es fa estrany que a les portades dels diaris no hi apareguin títols tipus “Audiència Nacional, deixi-ho córrer” o “Els jutges belgues acaben amb la farsa de la justícia espanyola”, tal com van titular El Periódico i El País l'endemà de la detenció del president Puigdemont a Alemanya, pensant que seria immediatament extradit.

Els diaris ja havien condemnat Puigdemont abans que la justícia alemanya —la de Bèlgica vindria després— el deixés lliure amb raonaments semblants als que ahir es van fer servir per considerar que Valtònyc ha defensat el seu dret a la llibertat d’expressió. Que alguna cosa no funciona a la justícia espanyola és obvi quan no li donen la raó cada cop que ha de sortir a defensar les seves sentències fora del territori espanyol. I no és el primer cop.

Només El Punt Avui, l’Ara i La Razón en diuen alguna cosa en portada. El títol del diari del Grupo Planeta fa riure, encara que es facin els ofesos. “Bèlgica menysprea la justícia espanyola”, diu, sense considerar els raonaments jurídics dels jutges belgues, que, per segon cop, neguen l’extradició del cantant mallorquí. La justícia no és cosa de menyspreus ni d’elogis, sinó de drets. Què dirien si els tribunals belgues els haguessin donat la raó? Que són una de les meravelles del món, que si l’estat de dret, que si la Democràcia Consolidada™, etcètera. S'hi coneix, que quan les sentències no coincideixen amb els seus desitjos ja no són justes i cal ignorar-les.

El drama de tot plegat és que quan arribi el veredicte sobre les sentències als líders de l’1-O, els lectors d’aquests diaris s’enduran un esglai dels que fan època. Més important, encara, és el fet que els drets que Valtònyc ha protegit i defensat a Bèlgica no es tenen en la mateixa consideració a la justícia ni entre la premsa espanyoles, que els haurien de defensar per defecte. Quina pena.

EPA