L’amnistia queda en mans dels jutges, diu El Periódico al títol principal de portada —també La Vanguardia, però en un de secundari— i sona tan exacte com inquietant. El País, que també ho publica en una columna, es fa l’optimista i qualifica la nova llei com una peça "clau per al futur de la legislatura", és a dir, per a l’actual executiu espanyol de coalició. L’Ara, que habitualment fa colla governamental amb aquests dos últims diaris, no en diu ni ase ni bèstia. És veritat que gairebé ningú no s’assabentarà d’aquest últim tràmit legislatiu de l’amnistia per la lectura de les versions impreses dels diaris. Però fa estrany igualment. Si fins i tot la portada d’El Mundo publica l’anunci, malgrat que aprofita per etzibar una atzagaiada a la llei i als qui l’aprovaran, i especifica que l’amnistia és “la llei que divideix Espanya”. La portada d’aquest diari ha anunciat tants cops per tants motius la divisió d’Espanya, que potser els seus lectors han quedat immunitzats a l’alerta. És curiós com el diari no s’acostuma a la democràcia, essent com és un mecanisme per gestionar les “divisions” de la societat perquè no en causin la fractura. A més, tampoc no haurien de patir tant: a Espanya, les divisions que amenacen amb fractura se suturen a base de porres i togues.
L’amnistia, però, ha deixat d’interessar al Trio de la Benzina. No només perquè aquest dijous serà un mal dia —el Congrés aprovarà la llei— sinó perquè tenen un altre afer per mossegar: L'Audiència de Madrid avala la investigació a Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El jutge Juan Carlos Peinado García ha vist convalidada la decisió d’atendre la querella del grup ultra Manos Limpias, encara que la mateixa Audiència confirma que es fonamenta en retalls de premsa i alguna bola, i que es limitarà a un dels afers denunciats. Tant Peinado com l’Audiència han ignorat l’informe de 160 pàgines de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, que conclou que no hi ha indicis de delicte per enlloc. El Mundo, La Razón i l’ABC fan grans escarafalls, però el que se’n sap del cert no és gran cosa, com la mateixa interlocutòria reconeix. Malgrat tot, la investigació tirarà endavant, molt oportunament, abans de les eleccions europees del dia 9 de juny. Amb poca cosa en tenen prou per armar un 18 de juliol: una denúncia agafada amb fil d’embastar i un jutge que té ganes de gresca.