Diu el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, que “té preguntes” sobre la llei d’amnistia que tramita el Congrés dels Diputats espanyol. També diu que aquesta no és la principal inquietud de les autoritats de la UE, més preocupades per la incapacitat dels dos grans partits dinàstics de pactar la renovació del Consell General del Poder Judicial. Reynders ha tornat a advertir Espanya que és “molt urgent” canviar la composició de l’òrgan de govern dels jutges abans d’abordar la seva reforma. Les portades d’aquest dimarts passen de puntetes o de llarg sobre aquest enrenou. Només el toquen La Vanguardia, El Periódico, El País i La Razón —i d’aquella manera—. La resta xiula i mira al sostre.
Ha costat, però a Reynders se li ha entès tot: la cridòria contra l’amnistia que promou el sector conservador de la judicatura no sembla més que una cortina de fum per bandejar les exigències de la UE de renovar el Poder Judicial. La dreta mediàtica fa gairebé dues setmanes que toca aquest tambor contra l’amnistia, i compara l’actual govern espanyol amb els d’Hongria i Polònia, als quals la Comissió Europea ha bloquejat els fons postcovid per interferir en el poder judicial. Ara ja se sap que només era foc d’encenalls. Aviam si resultarà que els fons europeus no estan en perill per l’amnistia, com canten el PP i els seus supporters mediàtics, sinó pel bloqueig del CGPJ.
El PP, que fa cinc anys que bloqueja la renovació del CGPJ contra el mandat constitucional, ha escoltat l’exigència del comissari, però ha parat una trampa al PSOE: accepten canviar la composició del Poder Judicial amb la llei vigent sempre que, simultàniament, s’aprovi la reforma del sistema de renovació com ells volen, és a dir, que els 20 consellers els votin els mateixos jutges. Al PP saben molt bé que aquest sistema els permetria disposar d’una majoria judicial àmplia in saecula saeculorum, perquè entre els jutges prevalen els que estan políticament alineats amb el PP. Això tampoc ho llegiràs en gaires diaris, aquest dimarts.
Un altre tema interessant el tenen en portada l’Ara i l’ABC: el govern espanyol i ERC insisteixen Junts que accepti unificar totes les taules de negociació en una sola entitat. El diari barceloní es fa ressò del desig del govern espanyol que així sigui, mentre que el tabloide monàrquic madrileny s’exclama perquè ERC “també exigeix reunions a Suïssa i un mediador internacional propi”. Així dit sembla que Junts i ERC estan gelosos i fan servir la seva influència per reproduir, també a la taula de negociació, les dissensions i la competència que els enfronta.
L’Ara explica que ERC vol la unificació i que Junts fa el ronsa. Tal com apareixen a les portades, les dues grans forces indepes fan bo el pronòstic de l’Agustí Colomines en la columna d’aquest dilluns: “Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió, que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. […] La divisió sempre castiga”. Pitjor encara, les portades poden transmetre que les taules i les negociacions només són, com el Procés, un artefacte dels partits per mostrar als catalans qui la té més llarga. La taula, s'entén.
