Avui fa dos anys dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Les portades van d’això, excepte les de l’ABC i d’El País. La del tabloide monàrquic, doncs vés, és un pòster dedicat a la primera entrevista que atorga la presidenta de la Comunidad de Madrid. Crida l’atenció que el “programa liberal” de la lideressa es resumeixi en la frase “defensaré la llibertat amb ungles i dents”. Una política de 40 anys que diu això a l’Espanya del 2019, o està a la lluna de València o no ha entès què vol dir ser liberal. Potser les dues coses alhora. La decisió d’El País de no recordar els atemptats és difícil d’entendre.
El to general de les portades que s’ocupen del 17-A és de no fer merder. Un gran contrast amb les que es van veure els dies següents a l’atemptat, enmig de la confusió, quan sortia de franc penjar a l’independentisme la llufa d’aquells atemptats i assenyalar als Mossos d'Esquadra. El Periódico, per posar un cas, entrevista a l’agent que va abatre als terroristes de Cambrils. Ni rastre de The Nota ni de l’antiga bel·ligerància amb la policia catalana.
La Vanguardia posa avui la cirereta al pastís de les seves informacions on s’ha esforçat a blanquejar la relació de l’imam de Ripoll amb el CNI —resum: tot molt normal— i l’actuació prèvia dels cossos i forces de seguretat espanyols. Ho fa amb una oportuna entrevista al comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. Molt diplomàticament, el comissari confirma allò que el diari ha defensat fins ara. Curiós. El seu nomenament va ser saludat pel mateix diari amb aquest titular: “El Govern relleva al cap dels Mossos per un de més afí”. La crònica d’aquell dia —i les de dies següents— explicava la designació de Sallent com una decisió purament política i escampava dubtes sobre la seva idoneïtat. Alguna cosa haurà canviat perquè el diari ara se’n refiï tant.
El Punt Avui es cuida del territori, que es com en diuen a Barcelona de la Catalunya que no és Barcelona. Parla de l’estat de coses a Ripoll, la vila on es va formar la cèl·lula gihadista. El to és optimista. La informació no tant.
L’Ara diu que la cèl·lula gihadista també volia atemptar contra la Sagrada Família, el Camp Nou i la torre Eiffel. A la crònica matisa, però, que els terroristes “havien tingut entre els seus plans” aquests altres atemptats, que és el que ja se sabia gràcies a la recerca de Fernando Reinares i Carola Calvo publicada al gener del 2018 a CTC Sentinel, una revista especialitzada. Aquest diari afegeix una informació molt interessant, però: el bon efecte de la incorporació dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat i la seva propera entrada a Europol, dos fets que d’alguna manera rectifiquen la política d’aïllar als Mossos que havia seguit el ministeri de l’Interior abans dels atemptats.
La Razón segueix on sempre: Barcelona està en risc, etcètera, en to alarmista. La resposta els hi dona el comissari Sallent a La Vanguardia: “L’escenari és millor que al 2017: ja fa un any i mig que no hi ha atemptats a Europa”. Esclar, si el periodisme s'hagués de fer amb fets comprovats, alguns diaris no es publicarien mai.
