Cap a les 11 de la nit d’aquest dijous saltava la notícia que el jurat havia declarat Donald Trump culpable de 34 delictes en el cas dels pagaments il·legals a l’actriu porno Stormy Daniels. El dia 11 el jutge imposarà la sentència, de fins a quatre anys de presó —serà difícil que engarjolin Trump, perquè primer s’hauran de resoldre els recursos, etcètera. És un esdeveniment molt fort, força gruixut: Trump és el primer expresident convicte de la història dels Estats Units. Emoció entre els portadòlegs. Què faran els diaris? Obrir amb Trump, que és la notícia més noticiosa —l’última, la més nova i menys previsible que l’aprovació de l’amnistia— o mantenir l’amnistia al capdamunt de la portada? Doncs ha guanyat l’amnistia, si és que ser el tema principal de les portades dels diaris impresos és alguna victòria. Fins i tot El Punt Avui ocupa amb el tema el pòster que cada dia obre la primera pàgina, que avui té aire de pancarta, amb un AMNISTIA així, en caixa alta, que és com els periodistes d’abans anomenen les majúscules, traduint l’anglès upper case amb el mateix fervor que un militar diu “carro” i no “tanc”. Pedanteries a banda, els diaris que s’han fet els remugaires o han fet campanya contra l’amnistia no han fet servir el cas Trump com a excusa per donar-la petita.
La Vanguardia i El Mundo acompanyen la notícia sobre l’aprovació definitiva de la Ley Orgànica de amnistía para la normalización institucional, política y social de Catalunya —aquest és el nom amb què apareixerà al BOE— amb una foto que es fa estrany no veure als altres diaris: Oriol Junqueras i Jordi Turull abraçant-se a l’entrada (o cal dir la sortida?) del Congrés dels Diputats. És una mostra excepcional d’unitat de l’independentisme, actualment “dividit i debilitat per les seves batalles caïnites i infantils” —com diu el director d’aquesta santa casa al seu editorial— i també la imatge d’una victòria política que no se sap quins efectes tindrà en el moviment indepe. L’Ara anuncia en portada un article del president Artur Mas i en resum la tesi: “Si en unes noves eleccions Junts i ERC formessin una plataforma electoral conjunta, quedarien clarament primers”. És nostàlgia de Junts pel Sí del 2015, però, tal com baixa l’aigua, és molt dubtós que aquest sigui un efecte de l’amnistia.
El Periódico manté el seu to d'aixafaguitarres i titula pel rebuig a la llei dels fiscals del judici als líders de l’1-O —Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno—, que han escrit 120 pàgines per defensar que la malversació no es pot amnistiar, etcètera. Esclar. Què han de fer? Aplaudir? La Razón fabrica una novel·la diferent: ara Puigdemont “reclama la Generalitat”. És un títol que omplirà d’ira a la seva parròquia. La portada de l’ABC sembla que té el mateix objectiu. Titula “Això no va passar” a sobre d’una foto del totterreny de la Guàrdia Civil que va servir de tarima als Jordis durant l’assalt del cos paramilitar al Departament d’Economia del setembre del 2017. Al diari ja saben que l’amnistia no esborra els fets, esclar, però la idea és tenir emprenyada la gent contra Pedro Sánchez.
El Mundo va encara més enllà i avisa que després de l’amnistia ve el referèndum, com volent dir que Pedro Sánchez ja prepara la següent cessió, la venda final d'Espanya, després de “consumar la impunitat de l’1-O en pagament per la seva investidura”. Segons com, entre la foto de Turull i Junqueras abraçats i el títol “Propera parada: referèndum”, el tabloide ultra d’aquest divendres és un bon souvenir pels independentistes, que deuen sospirar que tant de bo els seus líders polítics s’agafessin la causa tan seriosament com fa El Mundo.
