Avui és un d’aquests dies en què, malgrat totes les portades trien el mateix fet com a tema principal, sembla que cada diari parli d'una cosa diferent. Les interpretacions tan distants del mateix esdeveniment se sobreposen de tal manera a la seva descripció que fa l’efecte que han passat una cosa i la contrària al mateix temps. Parlem dels tres minuts de conversa entre el President de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir, a les Jornades del Cercle d’Economia. En síntesi, Aragonès ha dit a Sánchez “Això és molt greu. Hem de parlar” i aquest li ha replicat “Cal resoldre la situació”, segons explica El País, que ha triat una foto que presenta ambdós polítics mirant-se de fit a fit aviam qui resisteix més temps la mirada de l’altre. Una miqueta d’èpica per amanir una portada amb un missatge bonrotllista de tornem-hi que no ha estat res. El diari espanyol dels boomers progres treu ferro a la tensió generada pel CatalanGate i fa com les bones mares amb dos germans que es barallen: vinga va, ara doneu-vos una abraçada.
A l’altra banda, la portada d’El Punt Avui, amb una fotografia on es veu als dos homes que no es volen ni mirar i el títol “Això és molt greu”, que és el fragment dels tres minuts triat pel diari. T’emportes la idea que l’un i l’altre han mantingut el desafiament i la trobada no ha anat bé. Un subtítol surt al rescat i aclareix que Aragonès “arrenca” una reunió amb Sánchez per desembullar el desori de l’espionatge. El diari, però, s’ha estimat més presentar-ho com una confrontació que es manté i no com un enfrontament en les primeres etapes de resoldre’s. D’acord, són matisos i expliquen més aviat amb quina mena d’ulleres es mira el moment cada un dels diaris en comptes de descriure’l. La Vanguardia quedaria en l’entrevall, amb un diplomàtic “s’insten a afrontar” i una fotografia on es veu dos senyors seriosos i circumspectes que es fan més confiança que fàstic. És conegut que el diari de la Diagonal vibra amb la mínima insinuació de diàleg, concòrdia i construcció (o reparació) de ponts.
Dos diaris presenten angles més esotèrics de la cosa. Fa riure molt El Mundo. És un diari que aquestes dues setmanes ha bandejat el CatalanGate a consciència, de manera que si avui titulés gran amb Aragonès i Sánchez semblaria que baixa d’Arbeca o donaria un ensurt gros als seus lectors, que creuen que el CatalanGate és un nou joc de taula. Així que ha triat trompetejar al títol principal el pla mestre per Catalunya del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, condensat en la remarcable expressió “catalanisme cordial i senyera”. Sembla una pregunta de crucigrama (la resposta seria “peix al cove”). És fàcil imaginar-se als senyorots assistents a les Jornades del Cercle d’Economia tots desconcertats davant l’estratègia del líder popular, que tant pot voler dir que posarà a tots els catalans a fer mitja com que enviarà pels pobles del país a la UME —aquells soldats que, quan la pandèmia, ruixaven amb desinfectant carrers, aeroports i residències— a repartir caramels i banderetes als vilatans rebels. “Catalanisme cordial i senyera”, diguem-ho tot, és un lema molt apte per a una nova col·lecció de samarretes de La Doctrina, que s’afegiria a les conegudes “Perdó per parlar català a Catalunya” o “Ho tenim a tocar”, entre altres eslògans fenomenals.
El Periódico, en canvi, opta per la profunditat de camp i una solemnitat una mica sobreactuada i titula “El moment d’Europa” sobre una foto on es veu xerrant en serena companyonia a Aragonès, Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, Sánchez i Javier Faus, president del Cercle. Els quatre presidents —amb perdó dels senyors Robert, Rusiñol, Domènech i Torres. El cas és que el duel de titans, que és del que tothom esperava informar-se, queda reduït a un dels tres subtítols. És lògic. Si al diari li sembla que aquest és el moment d’Europa, quina importància té abordar seriosament una crisi d’espionatge que implica una greu vulneració dels drets i llibertats de més de 65 persones vinculades a l’independentisme, entre ells quatre presidents de la Generalitat?
