La humorada de les portades d’aquest dissabte la pots llegir a la portada d’El Mundo, en un subtítol de la notícia principal on apareix Juan Manuel Moreno Bonilla, Juanma, el president de la Junta, que pregunta “quant li costarà a Andalusia el que es pacti amb Catalunya”. És genial. Quan pensaves que ja no quedava gent amb aquest complexe d’inferioritat tan estrany i vergonyós, resulta que te’l trobes al capdavant de la regió més poblada d’Espanya. Moreno, a més, és nascut a Barcelona, on el seu pare —fill d’Alhaurín el Grande, Málaga— va treballar de dibuixant industrial a la Hispano Olivetti (allí hi ha ara el centre comercial Glòries) i a la Seat, de manera que coneix molt bé la resposta a la seva inquisició. Com hi ha món. És com una maledicció que es reedita en episodi còmic d’un mal monòleg humorístic.
Als diaris de Barcelona se’ls veu entusiasmats pels resultats de la reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la Moncloa. Les dues hores de trobada dels presidents han acabat en “promeses de pactes”, segons La Vanguardia. L’Ara ho concreta en l’anomenada “desjudicialització”. A la vista que ningú ho acaba d’explicar, sembla que no és cap cosa concreta, sinó una d’aquelles paraules que cadascuna de les parts interpreta al seu gust i al gust de la seva parròquia, com les lletres de la Rosalía, que semblen la revelació d’algun misteri còsmic i, en realitat, volen dir el que tu vulguis, el que més t’abelleixi: ve tot del teu cap. El Punt Avui parla de “primeres passes”, expressió que fa pensar en una línia de productes per nadons: peücs, bolquers, xumets, fanalets per treure la por a la foscor, aquells mòbils que es pengen sobre els bressols. Potser el diari ho fa expressament per al·ludir a l’etapa de descobriment que segueix a les primeres gambades, una etapa clau en el desenvolupament dels humans. El Periódico, com volent tocar de peus a terra, apunta a la transacció que s’hauria esdevingut entre Aragonès i Sánchez: els pressupostos generals de l’Estat. A canvi de què, la portada del diari no ho diu. Si els diaris havien d’explicar en portada què ha passat a la reunió, han fracassat. O no. Potser a la reunió no ha passat gran cosa i els diaris han decidit igualment donar peixet als seus lectors i complir amb les altes expectatives que ells mateixos havien generat.
Els diaris de Madrid s’ho agafen d’una altra manera. Mentre l'ABC no en fa cap cas en portada, El Mundo i La Razón obren les seves primeres pàgines amb la cosa i expliquen que Sánchez s’ha trobat amb “un independentista” o “amb el separatisme”, com volent dir mireu que n’és de dolent. Té gràcia que, segons com, el President de la Generalitat és el màxim representat de l’Estat a Catalunya o “el separatismo”. Veient com el tracta la prensa de Madrid, t’adones de com n’és de difícil i sacrificat ser el President de Catalunya. El títol d’El Mundo és una contorsió que deixa herniada la política: Sánchez reinicia el diàleg amb el separatisme per lligar curt ERC. Quina imaginació. Només s’explica per les ganes d’escarnir als dos presidents. El País va més per feina: ho dona petitet, com una cosa administrativa feixuga i fastigosa amb què Espanya ha de bregar més del que li convé. Són molt cansats, aquests catalans.
