Les portades van de la broma a l’entusiasme i a l’enrabiada. Totes fora d’una s’obren avui amb la cordial salutació entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un acte de la patronal Foment en honor de Javier de Godó, l’editor de La Vanguardia. Enhorabona a l’homenatjat: són 34 anys al timó del diari líder i del grup de comunicació que ha bastit al seu voltant. L’única portada que no titula amb la presidencial trobada és la d’El Punt Avui, diari on va treballar el president exiliat Carles Puigdemont. Just saying. El Punt fa una trapelleria amb el títol Tornen els turistes a sobre de la foto on es veu Aragonès i Sánchez fent punyets. Atribuir al diari la intenció de qualificar de turista a Sánchez —i derivades— és potser una interpretació excessiva i forassenyada. Ganes de trobar ronya al cove. Demanar llana a l’ase. Un abús. Obligar els altres a veure-hi pels propis ulls. Qualsevol que s’hi fixa bé s’adona que són dues informacions separades. Etcètera. Però vista la portada de lluny al quiosc o de gairell a la barra del bar… Si non è vero, è ben trovato. En qualsevol cas, ningú titllarà d’injusta l’apreciació que a aquest diari no se li veu gran entusiasme pels indults, la via acordada i la mesa de diàleg.
A la resta de diaris de Barcelona, entusiasme i esperança en diversos graus. La Vanguardia en diu “etapa d’entesa” i ho rebla amb la informació a una columna on explica que alguns líders regionals del PP són reticents a la campanya contra els indults i que fins i tot els veu bé el baró socialista Guillermo Fernández, president de la Junta de Extremadura. El Periódico parla de “distensió” amb un fotarro d’Aragonès i Sánchez fent punyets —la millor i més ben editada de totes les imatges—. L’Ara, més sobri (seva és la primícia), explica el moll de l’os del missatge d’Oriol Junqueras i la reacció positiva de La Moncloa, i deixa les interpretacions a la teva imaginació i criteri, encara que se li escapa un “desglaç” al títol de la foto. Parlar d’entesa, distensió o desglaç quan encara no ha passat res o poc —una salutació de punyets— és una mica, diguem-ne, prematur o massa rumbós, potser fruit d’un ambient entusiasmadís. Que en aquest joc ja ens coneixem tots de fa segles. Però als diaris se’ls mengen tant les ganes que ja ho donen tot per fet i descarten el precedent. Si tens ganes de ballar, no cal gaire música, diu la dita.
Els diaris de Madrid fan mala cara
A El País no se’l veu gaire feliç. Per cert, en portada fa el joc contrari al d’El Punt: el títol és per al tema català i la foto per al retorn dels turistes —aquí sí que no hi ha confusió possible ni agafador per deduir-ne interpretacions malèvoles. El diari fa una mica el pinxet, com volent dir que Oriol Junqueras, amb la seva carta, s’ha “allunyat” de la via unilateral per guanyar l’indult, com si el president d’ERC hagués cedit, renunciat, claudicat a unes condicions que se li imposaven a canvi de la mesura de gràcia. Si no volen dir això, poc s’hi han esforçat. D’altra banda, es confirma que “via unilateral” queda marcat com a eufemisme de preferència per parlar del procés i de l’1-O com a coses horribles i espantoses que mai haurien d’haver passat en una Democràcia Plena™ —o Democràcia Vibrant™, com també s’ha posat de moda dir-ne.
Al Trio de la Benzina, en canvi, la salutació entre presidents els ha fet enrabiar en una varietat de graus. Ho veuen com una traïció de Sánchez. Perquè Junqueras “exigeix” el referèndum a canvi d’acceptar l’indult, segons El Mundo. Perquè no ha “renunciat a la independència”, diu l’ABC, on encara no s’han llegit l’informe de la comissió de llibertats del Parlament Europeu, que desautoritza un condicionant tal. Perquè “obre la via al referèndum pactat”, a parer de La Razón, que a l’editorial i al bitllet del director parla de “fracàs”, “derrota”, “enterrament de l’1-O” i altres enormitats. El canoneig contra els indults i la mesa de diàleg des de les portades d’aquests tres diaris continua, impasible el ademán (per als menors de 50, això últim és un verset del Cara al sol, l’himne de la Falange, el partit únic quan la dictadura de Franco).
