El conflicte català té una mala salut de ferro. La proposta del President Pere Aragonès de tancar amb l’Estat un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a celebrar un referèndum d’autodeterminació obre les portades de la premsa de Barcelona d’aquest dimecres. També, curiosament, la de l’ABC, el diari que dedica més espai a Esquerra: tota la portada. La Vanguardia, esclar, s’ha estimat més donar volada a la decisió del president del País Valencià, Ximo Puig, de rebaixar l’IRPF a les rendes inferiors a 60.000 euros l’any. El diari dels Godó fa dies que insisteix amb la qüestió fiscal, ara per l’impost sobre el Patrimoni, ara per l’alta pressió fiscal a Catalunya… Estava cantat que li posaria catifa vermella a Puig, potser el polític favorit del diari.
Atenció, però. El tema que mana a El Periódico, El Punt Avui i l’Ara és la proposta de “via canadenca” al referèndum d’Aragonès malgrat que, en menys d’una hora, el govern espanyol havia tombat la idea amb una rèplica fatxenda —una altra— de la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que ha aconsellat, condescendent, al Govern que “es dediquin a les coses importants, a les coses del menjar”. La mateixa ministra s’ha posat en evidència minuts després en reaccionar contrariada a la proposta fiscal de Puig, que sí que té a veure amb “les coses del menjar”. La Razón i El Mundo ja aprofiten aquest dimecres per castigar al govern espanyol amb les armes que els facilita Ximo Puig, que ha posat en solfa l'estratègia de la Moncloa. Serà que el president valencià té ganes de saltar a Madrid? Atents a aquest home les setmanes que venen.
És igual. El guirigall en la política catalana i l’espanyola és tan gran que, veient les portades dels diaris, ja no sé sap molt bé qui fa de govern i qui fa d’oposició. Al debat de política general al Parlament de Catalunya, Junts —amb sis consellers— ha demanat al President que se sotmeti a una moció de confiança, en un discurs ple retrets al seu soci sènior de la coalició de govern. El PSC, el primer en proposar una sortida a la canadenca al conflicte Catalunya-Espanya, al 2016, s’ha mirat la idea com si li hagués saltat un gat a la cara. A Espanya, quatre autonomies, totes governades per socialistes, estudien una rebaixa fiscal á la Puig, mentre que el govern central, encapçalat pel mateix PSOE, no vol sentir a parlar de rebaixes fiscals i prepara un impost contra els més rics. Pels marges, el PP, que ja ha començat a retallar impostos en tres comunitats on mana —Madrid, Andalusia, Galícia, pas mal—. Tot això passa mentre uns diuen que rebaixar impostos és progressista i els altres ho reclamen com el genuí programa de la dreta i la Unió Europea, allà dalt, recorda que els ajuts a les famílies i empreses també són una opció, potser millor que eliminar o reduir impostos. Així és molt difícil fer portades de diari imprés.
Només se surten del xivarri El País i l’ABC. El diari progre perquè té una notícia pròpia, com és l’augment del 3,5% dels salaris dels funcionaris. Només és un pla, una idea, i té gust de caramel llançat per la Moncloa per desviar l’atenció de la guerra fiscal entre PP i PSOE, uns per veure qui rebaixa més impostos i els altres aviam com en cobren més dels més rics. L’ABC també té una notícia seva —més ben dit, una de les seves— que és l’exigència d’ERC que no es condemni a 40 independentistes processats. Aquestes coses són difícils d’acreditar i el diari no ho fa. Sembla més aviat un rumor elevat a la categoria d’especulació. Aviam si els dies que venen aquest tema agafa tracció entre els diaris del Trio de la Benzina.
