Les portades d’aquest dijous passen quan una notícia notable arriba a última hora i és complicat d'esbrinar-ne l’abast ràpidament. Va passar amb l’atac de Yasin Kanza, de 25 anys, a dues esglésies d’Algesires, on va matar una persona i en va ferir quatre més abans no el van detenir. Per por que sigui alguna cosa més bèstia del que és, els diaris, a les versions impreses, per poc que puguin, tendeixen a donar-ho gran. De vegades l’encerten i altres no tant. En el cas que obre la majoria de portades de paper, dimecres a la nit encara no se sabia si era un atemptat gihadista o un pirat que ha triat un objectiu fàcil o ha fet el que li manava alguna paranoia. Ho sabràs del cert aquest matí, de manera que les portades impreses aviat quedaran superades per la vida mateixa i et serviran de relativament poc.
Aquests dies serveixen també per comprovar la traça de cada diari per posar títols que ofereixin alguna cosa més, algun enfocament diferent, amb afany d’ajornar-ne la caducitat. L’atac d’Algesires suscitava una gran pregunta: és un atemptat comés per algun militant islamista, algun d’aquests llops solitaris dels que sovint es parla? Als títols hi havia de figurar, com fos, la paraula “terrorisme” o alguna derivada, com “gihadista”.
Potser El Periódico i l’Ara són els menys reeixits. Al seu títol principal no hi ha res d’això i es repeteix la informació bàsica que teles, ràdios i digitals ja havien emés o publicat dimecres a la nit. El Mundo li dona un toc xenòfob perquè evoca el terrorisme gihadista amb una indicació geogràfica, en identificar l’autor com un magribí. A més d’imprecís —el Magrib és l’àrea del nord d'Àfrica que comprèn el Marroc, Algèria i Tunísia i, més àmpliament, també Líbia, Mauritània i el Sàhara—, no calia. Entre altres motius perquè dient que l’Audiència Nacional investiga l’incident ja queda clar que, de moment, es considera terrorisme. El País és potser el diari més crack, perquè amb menys paraules que cap altre et fa entendre que hi ha hagut morts, que ha passat a Algesires i que podria ser un atac gihadista.
Aquests fets d’última hora i les inèrcies típiques de la premsa impresa han desplaçat d’obrir portada a les altres dues alternatives: les vagues d’alguns serveis públics —en ell cas dels diaris de Barcelona— i la decisió de Berlin, tan esperada, d’enviar i deixar enviar tancs Leopard a Ucraïna. Alemanya se suma així als Estats Units i al Regne Unit, que ja havien decidit enviar els seus carros de combat Abrams i Challenger, respectivament. Igualment, la vaga és el títol principal de La Vanguardia i d’El Punt Avui, mentre que les noves sobre els tancs obren La Razón, fan un bon paper —disculpa el pleonasme— a les portades d’El País i El Mundo i es donen discretament a les portades d’El Periódico i La Vanguardia. Així doncs, es produeix aquest fenomen, tan de diari de paper, que un dia publiques en portada i a tota castanya la notícia d’un problema o un conflicte i al dia següent o el dia que es resol el problema o conflicte, en parles en un racó.