Les portades d’aquest divendres anuncien que el govern espanyol proposarà duplicar la despesa en armes fins que arribi al 2% del PIB l’any 2029. Gairebé tots els diaris ho dissimulen amb l’expressió “invertir en defensa”, fora d’El País i d’El Mundo, que parlen de “despesa militar” i l’ABC, que et vol espantar i ho ven com gastar diners “contra l’amaneça russa i xinesa”. Podries dir que no n’hi ha per a tant, que els lectors ja som adults i sabem que totes les expressions volen dir el mateix, etcètera. Error. Pensa quina resposta donaries a la pregunta “Li sembla bé que Espanya inverteixi més en el pressupost de defensa?”. Ara pensa si respondries igual a la pregunta “Vols que Espanya es gasti 90.000 milions l’any en armes?”. Parlem-ne, oi? Bé, doncs això és el que ha vingut a fer el president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, a la cimera de l’OTAN de Madrid: a posar ferms als anomenats “aliats” i exigir-los que es gastin el 2% del PIB en armes i militars, tal i com es van comprometre en entrar a l’Aliança Atlàntica. A Espanya, Biden se n’ha sortit, perquè Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, no ha trigat ni 24 hores a demanar un “pacte d’Estat” per a aprovar aquesta despesa. Com saps, és el mateix que va fer per pacificar la qüestió catalana —o l’atur juvenil, no t’enfadis— i a la mateixa velocitat.

Ja veuràs com, a partir d’ara, la maquinària mediàtica començarà a vendre les virtuts i valors democràtics, humanitaris i cívics de disposar d’un exèrcit modern i ben equipat. Es parlarà molt de com en son de dolents russos i xinesos —si més no els seus líders— i dels seus plans de dominació mundial. Tot això fins i tot pot ser cert, perquè no s’hi val a jugar a que no passa res i que res no està en joc. Passa que, entretant, en alguna cosa haurem de deixar de gastar els diners que cal dedicar a avions, tancs i míssils. Esperem que els diaris també ens explicaran tot això els dies que venen, a més a més de preguntar incisivament en tota quanta roda de premsa i oportunitat com es paga tot plegat i com i en qui es gastaran aquests calerons de la gent. El pronòstic més probable, però, és que els diaris ens dedicarem a reproduir la propaganda governamental sobre la necessitat d’aquesta despesa militar extra en comptes d’explicar-ne la conveniència, els criteris, raons i mecanismes d’assignació, etcètera. Aquest comportament és previsible perquè això exactament és el que fem amb els fons europeus relacionats amb el covid-19, que no sabem qui se’ls ha endut, com i per què. És veritat que el govern espanyol no explica gran cosa. Però els diaris tampoc no es queixen gaire, malgrat que els ciutadans ho haurien de saber i d’entendre.

El Periódico és, potser, el diari que s’ha esforçat més en preparar la gent per a aquest increment de la despesa militar. Aquest dimarts deia que “l’OTAN es rearma per la provocació de Rússia i Xina” (en conseqüència, cal comprar més armes). Dimecres obria amb “Biden demana un rearmament a Espanya” (en conseqüència, cal comprar més armes). Dijous deia que l’OTAN “veu Rússia com l’amenaça més directa” (en conseqüència, cal comprar més armes). Aquest divendres, el títol principal és: “L’OTAN impulsa augmentar la despesa en defensa” (en conseqüència, cal comprar més armes). Si tot et sona repetit és per què ho és: fa gairebé una setmana que no canvien de títol perquè, esclar, cal comprar més armes. Hazañas bélicas.

La Vanguardia
La Vanguardia
El Periódico
El Periódico
El Punt Avui
El Punt Avui
Ara
Ara
El País
El País
El Mundo
El Mundo
ABC
ABC
La Razón
La Razón