Les portades d’aquest divendres anuncien que el govern espanyol proposarà duplicar la despesa en armes fins que arribi al 2% del PIB l’any 2029. Gairebé tots els diaris ho dissimulen amb l’expressió “invertir en defensa”, fora d’El País i d’El Mundo, que parlen de “despesa militar” i l’ABC, que et vol espantar i ho ven com gastar diners “contra l’amaneça russa i xinesa”. Podries dir que no n’hi ha per a tant, que els lectors ja som adults i sabem que totes les expressions volen dir el mateix, etcètera. Error. Pensa quina resposta donaries a la pregunta “Li sembla bé que Espanya inverteixi més en el pressupost de defensa?”. Ara pensa si respondries igual a la pregunta “Vols que Espanya es gasti 90.000 milions l’any en armes?”. Parlem-ne, oi? Bé, doncs això és el que ha vingut a fer el president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, a la cimera de l’OTAN de Madrid: a posar ferms als anomenats “aliats” i exigir-los que es gastin el 2% del PIB en armes i militars, tal i com es van comprometre en entrar a l’Aliança Atlàntica. A Espanya, Biden se n’ha sortit, perquè Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, no ha trigat ni 24 hores a demanar un “pacte d’Estat” per a aprovar aquesta despesa. Com saps, és el mateix que va fer per pacificar la qüestió catalana —o l’atur juvenil, no t’enfadis— i a la mateixa velocitat.
Ja veuràs com, a partir d’ara, la maquinària mediàtica començarà a vendre les virtuts i valors democràtics, humanitaris i cívics de disposar d’un exèrcit modern i ben equipat. Es parlarà molt de com en son de dolents russos i xinesos —si més no els seus líders— i dels seus plans de dominació mundial. Tot això fins i tot pot ser cert, perquè no s’hi val a jugar a que no passa res i que res no està en joc. Passa que, entretant, en alguna cosa haurem de deixar de gastar els diners que cal dedicar a avions, tancs i míssils. Esperem que els diaris també ens explicaran tot això els dies que venen, a més a més de preguntar incisivament en tota quanta roda de premsa i oportunitat com es paga tot plegat i com i en qui es gastaran aquests calerons de la gent. El pronòstic més probable, però, és que els diaris ens dedicarem a reproduir la propaganda governamental sobre la necessitat d’aquesta despesa militar extra en comptes d’explicar-ne la conveniència, els criteris, raons i mecanismes d’assignació, etcètera. Aquest comportament és previsible perquè això exactament és el que fem amb els fons europeus relacionats amb el covid-19, que no sabem qui se’ls ha endut, com i per què. És veritat que el govern espanyol no explica gran cosa. Però els diaris tampoc no es queixen gaire, malgrat que els ciutadans ho haurien de saber i d’entendre.
El Periódico és, potser, el diari que s’ha esforçat més en preparar la gent per a aquest increment de la despesa militar. Aquest dimarts deia que “l’OTAN es rearma per la provocació de Rússia i Xina” (en conseqüència, cal comprar més armes). Dimecres obria amb “Biden demana un rearmament a Espanya” (en conseqüència, cal comprar més armes). Dijous deia que l’OTAN “veu Rússia com l’amenaça més directa” (en conseqüència, cal comprar més armes). Aquest divendres, el títol principal és: “L’OTAN impulsa augmentar la despesa en defensa” (en conseqüència, cal comprar més armes). Si tot et sona repetit és per què ho és: fa gairebé una setmana que no canvien de títol perquè, esclar, cal comprar més armes. Hazañas bélicas.