Aquest dimecres calia fer una filigrana a les portades dels diaris de Barcelona que des de fa uns cinc anys i mig s’afanyen a presentar-se de manera que el seu origen no faci gaire soroll. És tasca difícil. La sensibilitat és alta, la tolerància baixa i molts els recursos en joc. D’una banda, els és obligat parlar de les paraules, obres i omissions del Govern en relació amb la sequera —sis milions de persones ja pateixen restriccions—, a la que, per paga, s’hi sumen el desori de les oposicions de la Generalitat —13.581 afectats i una directora general destituïda— i una altra avaria a Rodalies, que mantindrà un mes fora de servei la línia R2 Sud, una de les més freqüentades de la xarxa —fins a 133.619 usuaris en dies feiners, 261 trens diaris en 130,7 kilòmetres de via i 34 estacions. Alhora, si aquells diaris es volen confondre amb el paisatge espanyol, també els convenia parlar del que parlen els diaris i el kommentariat de Madrid, que no és altra cosa que la humiliació del ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, a mans de la presidenta regional de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que l’ha deixat fora del cadafal des d’on presidia l’acte cívicomilitar de la festa de la comunitat autònoma.
La Vanguardia té una foto boníssima —la millor— sobre aquest incident. Obre la portada i sembla el tema principal però no n’és el títol principal, que es dedica a la sequera, de manera que reparteix joc equitativament entre l’interès i les aparences. Molt múrria. És clar, quan fa 142 anys que fas diaris en un país com aquest, saps sortir de gairebé qualsevol pas. A la imatge s’hi veu la cap de protocol de la Comunidad de Madrid que barra el pas amb el braç a Bolaños mentre deixa passar Alberto Núñez Feijóo, el president del PP, que tècnicament és un senador, menys que un ministre. Al cadafal ja hi havia Ayuso i, a la seva dreta, la ministra de Defensa, Margarita Robles. Quan Feijóo s’ha col·locat a l’esquerra de la presidenta regional, el quadre era el que fa salivar al Madrid més Madrid: la capital d’Espanya aplegava l’anomenat gobierno de unidad nacional, l’equivalent de la Große Koalition alemanya, el somni dels diaris i el kommentariat de Madrid —i també de molts salotti buoni de Barcelona.
Alguna cosa insinua La Razón al seu títol: “El que passi a Madrid ressonarà a tot Espanya”. Ayuso tanca la porta a Bolaños, representant del sanchismo traïdor, que pacta amb comunistes, separatistes i terroristes. En canvi, acull Robles, el PSOE dinàstic, patriota i corporatiu, amb qui faria molt més goig que amb Vox pactar un govern que ponga en su sitio als dissidents de l’anti-España. Robles —aquí ja ho has llegit molts cops— és la darling del Trio de la Benzina i El País sempre li fa bona cara. Llàstima que cap diari dels que s’interessen per la trifulga tingui en portada aquesta foto i, pitjor encara, que el presentin com una revenja protocol·lària o una provocació d’adolescent despitat i ressentit. Llàstima també que només El País segueixi el tema de la trobada de Feijóo amb els fiscals conservadors, que explica moltes coses de com són i es captenen els poders de l’Estat, com es conxorxen i com la divisió de poders és, en general, un concepte tènue i subtil que només serveix per fer conferències —i no gaires.
Cap altre diari de Barcelona fa el joc de La Vanguardia. Només El Periódico dona en portada l’incident de Madrid, en un destacat. Com a afer principal de portada hi té les conseqüències de la sequera. La Vanguardia no diu res del caos de Rodalies ni de les oposicions. Es coneix que aquest últim tema no li encaixa a la portada, que hi troba alguna cosa incòmoda: se’l va ventilar a una columna en portada el dia que va esclatar i ja no hi ha tornat a aparèixer més. El Punt Avui i l’Ara sí obren portada amb la destitució de la directora general que s’ocupava de les oposicions fallides i El Periódico també hi tira un bon tros a l’olla.
