Isabel Díaz Ayuso ha tornat de les vacances molt guerrera. La presidenta de la Comunitat de Madrid, fidel al seu estil directe i polèmic, que sempre es troba còmode amb la confrontació, ha concedit una entrevista a La Razón que és del més suculent que ofereixen les portades dels principals diaris de Catalunya i Madrid aquest diumenge que estrena del mes de setembre que dona el tret de sortida al nou curs polític. La presidenta madrilenya ha parlat de tots els temes calents que estan marcant la política espanyola i catalana i que serveixen com a arma de confrontació amb el govern de Pedro Sánchez. L’entrevista és impagable. Ayuso ha disparat directament contra la línia de flotació de l’executiu per intentar desgastar-lo utilitzant tota la munició (migració, pacte de finançament, el “xantatge de l’independentisme”, Begoña Gómez) i ha vaticinat que “ara ve el gran cop a Catalunya”, que segons diu, no és altre que el referèndum.
L’estratègia independentista
Però començant pel que ens toca més a prop, tot el que fa referència a Catalunya, Ayuso ha carregat durament contra Sánchez i el seu govern a comptes del pacte d’investidura de Salvador Illa que ha propiciat l’acord pel finançament singular entre el PSC i ERC. La presidenta madrilenya diu que ja ho va advertir, que “el gran cop està aquí”, i no és més que conseqüència de la política del govern espanyol supeditada als partits independentistes. “Governen a Espanya i tenen el president menjant de la mà. Funcionen amb un full de ruta clar. El següent serà el gran cop, continuen amb el seu procés de ruptura i ara serà a través del referèndum, cosa que és, sens dubte, il·legal”. Ayuso argumenta aquest vaticini en el fet que “l'independentisme no ha abandonat el camí de ruptura” i que “mentre materialitzen el referèndum continuaran expulsant Espanya de Catalunya, que és la seva forma sibil·lina i traïdora de crear una nació paralegal, com si fos un nou país. Això sí, vivint de la resta d'espanyols. La pela és la pela”.
El pacte de finançament, una excusa
Ayuso afirma que “barrejar el pacte amb ERC amb el finançament és un engany, perquè això no va de diners sinó de sobirania, impunitat i il·legalitat. Això va d'Espanya i com evitar que en el futur tornem a estar en mans de minories que ens odien i que des de fa anys treballen per dinamitar-nos des de dins”. L’únic antídot per evitar-ho, segons diu, és “la unitat del Partit Popular i la seva fortalesa” i la reforma del sistema electoral “perquè no tornin a funcionar amb el poder que els espanyols no els han donat a les urnes”. En aquest sentit, la presidenta madrilenya insisteix que “cal deixar de viure fent xantatge per aquestes minories antiespanyoles, autoritàries i deslleials”, considera que “Junts ja no pot ser un partit amb el qual pactar o dialogar” i que per aquest motiu defensa “una nova llei electoral que col·loqui tothom al seu lloc just d'acord amb el resultat de les urnes”.
Ayuso, tot i que considera que el pacte pel sistema de finançament singular de Catalunya és només una excusa per arribar al veritable objectiu que és el referèndum, assegura que a partir d'aquí “venen totes les mentides com l'anomenada ‘singularitat de Catalunya’, com si les altres no ho fossin”. Per la presidenta popular, “a Catalunya se li inventen singularitats i als altres se'ns neguen les pròpies: nosaltres som una regió d'obertura, llibertat i baixos impostos. Per què no ho respecten? Perquè són uns mentiders que pretenen de manera covarda ficar la mà als empresaris, arruïnar la classe mitjana i culpar de tot el PP”.
La “trampa’ de Salvador Illa
Salvador Illa, per Ayuso, al que ha titllat de “pitjor ministre de Sanitat de la pandèmia a Europa”, i haver arribat a la presidència “per mèrit aliè, com la recuperació de la legalitat a través del 155”, no és més que “una trampa”, un “parany absolut que maquilla la veritat. El colpisme ja té impunitat i diners il·limitats per rematar el que han intentat des de fa tants anys”. La presidenta recrimina que Illa hagi complert “mínimament les seves obligacions i tots es tornen bojos a aplaudir. Poseu la bandera d'Espanya! Només faltava! Vull recordar que el PSOE va ser qui va començar amb Montilla a imposar la retolació en català i Illa avançarà pel camí que els independentistes li marquin perquè són el mateix”.
La inacció del govern de Sánchez en la migració
La crisi migratòria i les polítiques del govern de Pedro Sánchez també han estat durament criticades per Ayuso, que considera que “com amb tots els altres assumptes i greus problemes que afronta Espanya, no ha fet absolutament res en aquests sis anys, a part de culpar el PP”. Aquesta “inacció del Govern i la seva manca de criteri són una amenaça per al manteniment del nostre sistema, els nostres serveis públics i la nostra convivència. La inacció del Govern ha deixat que les costes espanyoles, especialment a les Canàries, Ceuta i Melilla, estiguin desbordades, ha reblat Ayuso, que considera “els hispans no són immigrants, són a casa seva com nosaltres ho estem a Amèrica” i aposta per aquest tipus de migració i pel que "fugen del comunisme", en contrast amb els que trien viure "mantinguts".
Vox, Begoña Gómez i Feijóo
Tampoc s’ha lliurat el partit d’ultradreta de Santiago Abascal de les crítiques de la presidenta madrilenya, que considera que “alguns a Vox estan més centrats a intentar erosionar el Partit Popular que a treballar perquè hi hagi un canvi a Espanya. Ajuden Sánchez per sistema, algun dia sabrem per què i a canvi de què”. Ayuso també ha opinat sobre el cas de Begoña Gómez, de la que diu que “és evident que hi ha hagut tractes de favor i que s'han utilitzat les eines de l'Estat per a un desenvolupament professional que no tenia abans que el seu marit arribés a Moncloa”, i per últim, s’ha desmarcat que pugui sortir al rescat del PP si a Feijóo li surt malament el curs polític. “Jo sóc a Madrid, el projecte de la meva vida, i a sobre en un moment en què mai no havia estat tan important per al conjunt de la Nació, ja que ara mateix la Corona, la Constitució, la Transició i Madrid destorben en els seus plans".
La resta de portades de Madrid
A la resta de les portades trobem altres temes diversos que centren l’atenció de la premsa escrita. El País aposta per les eleccions regionals a Alemania (a Turingia i Sajònia) amb la ultradreta de Afd com a favorita i destaca que “per primer cop des de l’època nazi, un partit xenòfob i prorús pot guanyar en un estat”. L’ABC, partit monàrquic per excel·lència, fa una portada monogràfica amb la imatge del rei Felip VI i titula que “la majoria creu que el rei ha enfortit la institució” segons una enquesta sobre la monarquia, mentre que El Mundo tracta sobre l’avançament del congrés federal del PSOE per blindar el lideratge de Pedro Sánchez, i posa en boca d’una font socialista que no identifica, que “ni té rival ni tindrà”.
La premsa catalana
La premsa catalana, per la seva part, també aposta per temes ben diferents. La Vanguardia destaca en la seva portada el debat sobre la immigració i afirma que els afiliats estrangers “aporten a la Seguretat Social 18.000 milions”, i entre els temes que crida a la portada està la gran fotografia sobre l’espectacular a golejada del Barça al Valladolid (7-0) amb una exhibició de futbol i també està l’anunci de l’escriptor Quim Monzó que penja “les botes de l’articulisme” i que es jubila d’escriure articles periodístics després de 50 anys. El Periódico ofereix als seus lectors un tema propi sobre la relació de les petites i mitjanes empreses i la intel·ligència artificial, “les pimes s’enganxen a la IA”, mentre que l’Ara destaca un reportatge sobre els reptes de les escoles davant l’inici del nou curs i una entrevista a Esther Niubó, a nova consellera d’Educació, i El Punt Avui obre amb un reportatge sobre Catalunya i el mercat global dels xips i els semiconductors.
