Aquest dimecres és el dia que veure les portades una al costat de l'altra fa veure més clar que Madrid ens roba —a la resta de ciutadans—. És una de les tragèdies clàssiques espanyoles. No és cap novetat. És un fet del qual qualsevol català (i qualsevol espanyol) en té una idea clara: les despeses de l’Estat són molt superiors a Madrid que a Catalunya (pots substituir Catalunya per l’autonomia que vulguis). El Ministeri d’Hisenda ha publicat les dades d’ingressos i despeses territorialitzades del 2021 que es fan servir per calcular les balances fiscals. La ministra María Jesús Montero no ho ha fet per gust o per informar-nos —fa deu anys que el govern espanyol no publicava aquestes xifres— sinó que és una condició de Junts per investir Pedro Sánchez. Les dades concretes són molt explícites. Per exemple, les empreses públiques van invertir un 68% més a Madrid que no pas a Catalunya.
La Vanguardia obre amb aquest tema i ho presenta d’una altra faisó: La inversió pública per habitant a Madrid duplica la de Catalunya. És ben bé que compensa ser capital d’un Estat (això La Vanguardia no ho diu, Déu ens en guard). El Periódico, en canvi, agafa el rave per les fulles i diu que el govern espanyol i la Generalitat “se les heuen sobre les balances fiscals”. És clar, la substància de la cosa és que la Generalitat s’ha enfadat amb el govern espanyol perquè no posa diners a Catalunya. Què estrany. Quina sorpresa. I què volien, que el president Pere Aragonès sortís en prime time per TV3 a donar les gràcies i aplaudir al president Pedro Sánchez? Si aquest títol no són ganes de menystenir el tema, ja m’explicaràs. Perquè a sobre va per sota de la portada, atès que el diari ha considerat més important el futur servei únic de motos elèctriques de lloguer per a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. És exactament la notícia per la qual sospiraven tots els barcelonins metropolitans.
Encara pitjor ho explica El Mundo, que no pot desmentir la iniquitat que mostren les dades i les amaga, tot acusant Sánchez de publicar-les per facilitar “a Puigdemont” que exigeixi “sobirania fiscal” i perquè “el separatisme denunciï els seus greuges”. Com volent dir que les dades són certes, però és molt inoportú publicar-les. No és només mala bava. Sembla que baixin d’Arbeca, aquests. El maltractament inversor de l’estat espanyol a tot el que no sigui Madrid no és cap novetat ni és recent. Està molt documentat i fins i tot hi ha a qui li sembla just i necessari. A sobre, el diari pretén afegir humiliació a la ferida i explica que Catalunya “té el forat més gros en pensions”, com si depenguessin de Catalunya i fos una càrrega que els espanyols han de pagar als catalans insolvents.
L’Ara publica a la portada una altra notícia, interessant per complementar el quadre: els impostos propis només suposen el 2% dels ingressos de les comunitats autònomes. Aquest percentatge és una mitjana de totes les autonomies de règim comú (totes fora del País Basc i Navarra). Aquí es torna a produir un fet diferencial entre Catalunya, que el 2022 va ingressar 922 milions via impostos propis —com el de les begudes ensucrades envasades— i la Comunitat de Madrid, que no va ingressar res per aquest concepte perquè no té cap impost propi. No li cal, oi?
