La fotografia principal de la portada de La Vanguardia és inquietant. Es veuen els vidres rebentats del Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona. Ho va fer un estol de vàndals que venien d’un botellot al que hi van assistir 40.000 persones. És molt bèstia. La reacció de l’alcaldessa, Ada Colau, i del regidor d’ordre públic, Albert Batlle (a la llista del PSC), ha estat considerar-ho un problema d’ordre públic i encolomar-ne la responsabilitat al Departament d’Interior de la Generalitat. Que hi posin més Mossos, diuen. El Periódico obre portada amb l’afer i diu que l’Ajuntament i els Mossos se les tenen a propòsit de la festa il·legal. El Punt Avui i l’Ara ho donen en peces més petites. Aviam, 40.000 persones és el 2,5% de la població de Barcelona, quatre divisions militars, mig estadi del Barça. Només que uns pocs milers, estimulats per l’alcohol i més enllà, empaitin els agents com va passar a Tiana i les conseqüències poden ser tràgiques. Els diaris potser fan curt, tant en l’enfocament com en l’espai.
Crida l’atenció que els diaris toquin la qüestió com un conflicte entre administracions. No els sorprén que per a Colau i Batlle, 40.000 joves aplegats per missatgeria i xarxes socials en un botellot enmig de la ciutat és una colla de delinqüents en potència, un problema d’ordre públic que es resol reforçant l’amenaça policial i, si convé, amb més garrotades, detencions i codi penal. No és estrany, però, que els diaris s’ho mirin de lluny. Les setmanes precedents han deixat passar acríticament als portaveus de la indústria de l’oci nocturn, pels que tot plegat es resoldrà reobrint les discoteques i altres locals fins a les tantes de la matinada, com abans de la pandèmia. Aquest és el nivell.
Aviam, la nit del botellot es van celebrar a Barcelona —festes de la Mercè—, nombrosos concerts a l’aire lliure. És a dir, que hi havia opcions “d’oci legal” per als joves del macrobotellot i, mira, 40.000 van triar aquesta opció i uns quants hi van afegir la violència gratuïta. Potser darrere dels macrobotellots i el vandalisme hi ha alguns conflictes que no es resolen amb mesures policials i punitives i/o una millor oferta de pa i circ. Potser repartir garrotades i/o cubates legals no és la millor manera d’abordar els problemes darrere dels macrobotellots i la violència (educació deteriorada, precarietat laboral, dificultats per trobar habitatge, trastorns emocionals derivats del confinament, oci car, etcètera). Potser la policia i el sector de l’oci nocturn no estan en en la millor posició per resoldre aquests problemes. Potser els diaris haurien d’estar més al cas. Potser.
Bola extra. Avui no hi ha manera de saber si el títol principal d’El Mundo és una mentida o la primera entrega d’un fulletó de fantasia política per capítols. Diu, per exemple que el president Pere Aragonès va evitar aparèixer amb el president Carles Puigdemont aquest dissabte a L’Alguer. Però, aviam, si va tot ple de fotos dels dos plegats a la ciutat italiana! Deu ser que anuncien una novel·la per capítols. No són tan rucs.
