Ivan Petrovitx Pàvlov fou un fisiòleg rus nascut el 1849 conegut pels seus estudis sobre la fisiologia de la digestió, els reflexos condicionats i la conducta. Li van guanyar el Premi Nobel de Medicina del 1904. La fama li ve per la formulació de la llei del reflex condicionat, deduïda d’un seguit d’experiments, entre els quals el “gos de Pàvlov” (a la foto, Pàvlov és el de la barba blanca). S’acostumava al gos a menjar mentre sonava una campaneta fins que començava a salivar en escoltar la campaneta, arribés o no el menjar. A l’animal se li havia condicionat la resposta (la salivera) amb un estímul (el so de la campaneta) fins i tot dissociat de la realitat (el menjar).
Tot això és ben sabut. Ve a propòsit de les portades dels diaris de Madrid d’aquest dimarts. Cadascun defensa la seva posició fent palanca amb la part que li convé del discurs del Rei en la inauguració de la legislatura espanyola. Al Trio de la Benzina, la campana que els fa venir salivera és el concepte “una Espanya sòlida, unida, sense divisions” —els tres marcant el pas sòlids, units, sense divisions—. En canvi, El País, el diari dels boomers progres, interpreta que “Felip VI apel·la a l’esperit de la Transició”, una manera de dir el mateix sense caspa ni vergonya, tot refermant la narrativa fabulosa de l’ampli pacte fundacional de la democràcia espanyola, la Constitución que nos dimos entre todos, etcètera, de la que El País se’n considera l’intel·lectual col·lectiu i el guardià i marmessor mediàtic.
La frase que encaterina a la dreta mediàtica és una redundància colossal: quatre maneres diferents de dir el mateix. Esclar que si el Rei hagués dit “una Espanya unida, unida, unida” no tindria gràcia. Sobta, però, la reiteració en les reials paraules, que són alguna cosa més que la matraca que Felip VI sempre fa sonar en defensa de la seva empresa familiar. Aquesta obstinació en la unitat —quatre cops en una sola i breu frase— potser cal llegir-la en el context de la cara de pomes agres del Rei en la recepció a la nova presidenta del Congrés espanyol i en la presa de possessió de Pedro Sánchez, i també —per què no— en l’estela de l’esbroncada/a por ellos! del 3 d’octubre del 2017. Així ho entenen els editorials d'aquests diaris. Per mostra, el de La Razón: "Impugnació reial del mur sanchista".
Aquests gestos i paraules són, tal vegada, la campana de Pàvlov de Felip VI que fa salivar al búnquer immobilista i el seu entorn: sectors del poder judicial, dels cossos armats i d’intel·ligència, de la diplomàcia, de les patronals, de funcionaris i cortesans diversos. Mentre el Rei fa sonar la campana i la claca involucionista saliva, el PSOE ja negocia a Ginebra amb la gent de Carles Puigdemont, verificadors internacionals pel mig i l’amenaça d’una moció de censura sobre la taula. És l’altra campana de Pàvlov i té una música molt diferent.
A la foto, Pàvlov, amb barba blanca, i el seu equip, amb un dels gossos de l’experiment.
