El cas Koldo que colla a Pedro Sánchez, la llei d’amnistia amb totes les seves arestes i l’entrada en escena de Carles Puigdemont des de la Catalunya Nord per donar per feta l’aprovació de la llei, en un moment de debilitat del govern socialista, i recuperant la unilateralitat com a arma ofensiva contra el bullying judicial que pateix, competien pel primer lloc a les portades dels principals diaris de l’Estat. Però com és habitual, la victòria depèn dels ulls amb què es miri, i la mirada no és la mateixa des de Catalunya que des de Madrid. Així que, si des del punt de vista de la capital, sobretot dels diaris afins al PP, el resultat era l’esperat: el cas Koldo guanya per golejada. El moment és propici per estrènyer el setge sobre Pedro Sánchez, que ha passat una setmana horribilis, amb el cas Koldo que esquitxa a qui va ser el seu home de confiança, l’exministre José Luis Ábalos, a la presidenta del Congrés i expresidenta del govern balear, la socialista Francina Armengol, i fins i tot a la seva dona, Begoña Gómez, i per la imputació del Tribunal Suprem que presideix el jutge Manuel Marchena contra Carles Puigdemont, per un presumpte delicte de terrorisme, que el deixa en una posició de debilitat en les negociacions amb Junts per les esmenes a la llei d’amnistia, que fins i tot el negociador Jaume Asens va avançar aquest dissabte que els socialistes no votaran en contra.

Així, amb la mirada des de Madrid, l’ABC centra el focus en la corrupció de la trama de les mascaretes que ha posat en escac al govern socialista, i es basa en una enquesta que GAD3 ha fet per encàrrec del diari conservador.  "El cas Koldo castiga el PSOE i dona un fort impuls al PP", titula, i assegura, que segons els resultats d’aquesta enquesta, els populars aconseguirien fins a 165 escons amb quasi el 38% dels vots davant els 116 dels socialistes en unes hipotètiques eleccions. També afirma que “Feijóo continua com a líder més valorat, mentre que Pedro Sánchez i Yolanda Díaz segueixen en caiguda”.

El Mundo també estira el fil del cas Koldo i assegura que "l'exdona d'Ábalos va alertar el PSOE: Koldo el porta a la ruïna"; que Carolina Perles va traslladar als dirigents del PSPV i a una “persona propera a Sánchez” la seva preocupació per la influència suposadament perniciosa que l’assessor exercia sobre l’exministre. En la portada del diari madrileny també es recull: "Els socialistes intenten evitar el "sacrifici d'Armengol" pel "dany infinit de la trama". Puigdemont també apareix en la portada i diu que “només el 27% dels espanyols dona suport a l’amnistia” que el dirigent de Junts “dona ja per feta”.

El tercer membre del club del trio benziner, La Razón, també burxa en el cas Koldo a través de dos fronts, d’una banda, utilitza una entrevista amb Fernando López Miras, president de Múrcia, que denuncia que “amb Ábalos, Sánchez no busca depurar responsabilitats sinó protegir-se a si mateix”,  ataca la gestió del Govern i tot afirmant que “no hi ha interlocució entre els ministeris i les comunitats autònomes” i opina que “la legislatura durarà fins que Puigdemont, com feia Nerón, decideixi abaixar el polze”. D’altra banda, La Razón també dedica tota una columna a diversos temes relacionats amb la trama de corrupció del cas Koldo i a la investigació de l’operació Delorme que “acorrala a Ábalos i a Armengol”.

Una mirada des de Madrid diferent la dona El País, que prefereix desviar els ulls fins a l’escenari internacional i titula a tota pastilla que "Europa ja es prepara per a un escenari de guerra" i que per això enfortirà la seva capacitat de defensa amb més armament i inversió davant l’amenaça de Vladímir Putin, i també dedica la fotografia al llançament d’ajuda que ha fet els Estats Units des de l’aire, “per primera vegada”. El cas Koldo, en el diari de Prisa, va petitet en la portada, en una crida per conèixer “els secrets de la trama que colpeja l'Executiu", i del mateix mida és l’esment a Puigdemont, que “parla d’una nova etapa sense la ‘llosa de l’exili’.

 

 
 

 

 

Des de Catalunya, es miren les coses de manera ben diferent, cap a un altre cantó. La Vanguardia, per exemple, fa una portada ben farcida de temes, però els que manen són de la ‘qüestió catalana’, que afecta  la política, per descomptat, amb el titular que mana: “El PSOE i Junts ultimen un acord sobre l’amnistia”, però també és una qüestió ben catalana el Barça, a qui el rotatiu dedica un reportatge per analitzar els tres anys de la tornada de Laporta, amb el títol “De l’orfenesa post-Messi al boom femení”, i una cueta interessant: “Els dubtes sobre la gestió econòmica traven el club”.

El Periódico, per la seva part, també mira els interessos que afecten Catalunya i obre la pàgina noble del diari amb una entrevista amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la que diu que “si els Comuns rebutgen els pressupostos, estaran votant ‘si’ als retalls de CiU”. També dedica un faldó al cas Koldo i recull la demanda de Feijóo a Sánchez perquè aclareixi si el cas esquitxa a la seva dona. Per últim, també es fa ressò, en una crida petita, de la nova etapa que va anunciar Puigdemont des de la Catalunya Nord i diu que “dona per feta la llei d’amnistia i crida a activar la unilateralitat”.

L’Ara i el Punt Avui, com sempre, mengen a part i no dediquen ni un segon de lectura al cas Koldo i centren tota la seva atenció a temes locals. L’Ara aposta per un tema propi d’investigació: “Narcotràfic des de l’Estret fins al cap de Creus”. El model criminal que ha convertit el Guadalquivir en una autopista de l’haixix també actua a Catalunya. El diari també destaca una entrevista a Jéssica Albiach, presidenta del Grup dels Comuns al Parlament, en el que diu que “El president ja sap què ha de fer amb el Hard Rock per evitar l’esmena a la totalitat”. També recull que “L'índex de preus s’aplicarà al 45% dels lloguers de Barcelona”. Ni una paraula en portada a Puigdemont o al cas Koldo. El Punt Avui, com és habitual, dedica la seva portada monogràfica a un tema econòmic. “El talent empresarial no es transmet” i fa una anàlisi sobre el talent empresarial i les nissagues, que es resisteixen a deixar la direcció dels seus negocis a professionals i això els hi talla les ales. Per últim, destaca que Puigdemont dona per feta l’amnistia.