El títol principal d’El Periódico explica molt bé la incidència de la variant òmicron de la covid-19. Bé, més que de la variant, de la sisena onada, encara que la protagonista sigui aquesta varietat del virus. El cas és que hi ha tres vegades més malalts que el desembre passat, però la mortalitat és més baixa, com també els ingressos hospitalaris i l’ocupació de les UCI. Potser l'òmicron s’escampa a una velocitat més gran, però la seva letalitat és molt menor. La clau és la vacunació. Això és el que explica el diari en el seu cos principal de títols a la portada. Ara compara-ho amb la manera com El País ho presenta. L'òmicron s’escampa ràpidament per Espanya i per Europa (calia dir Espanya si ja dius Europa? Un detall per discutir, començant per aquesta casa: El Nacional feia servir un lema que deia: “Un diari català, europeu i global”).
Anem al gra. El diari madrileny s’estima més titular amb les dades que més espanten. Afegeix en un subtítol que “l’explosió de casos” causarà més morts. Què vol dir “més morts”? Què és una “explosió de casos” i en referència a quina dada prèvia es qualifica un moment com una “explosió”, una “detonació” o un "esclat”? Si aquests conceptes són unitats de mesura, a què equivalen en el món real? Esclar que els diaris fem aquestes coses per cridar l’atenció, però potser valia la pena agafar la cosa per la banda més optimista, com fa El Periódico. Aquí ja s’ha dit més d’un cop que les notícies són les males notícies. Però també ens aniria bé una mica treva de tant en tant, que sembla que tot caigui, la gent s'espanta i venen festes d’alegria, pasqües santes de Nadal, com diu la lletra de Pastorets de la muntanya.
L’altre tema que mana és el relleu al Ministeri d’Universitats. Plega Manuel Castells, diu que per causes mèdiques, i salta al camp Joan Subirats, un catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona i “mentor de Colau”, segons explica El País. Naturalment, el Trio de la Benzina aprofita per menystenir i manipular els fets de la manera més perjudicial per al govern espanyol, com si els lectors no sabessin valorar aquesta minicrisi ni considerar que la Llei d’universitats que promovia Castells queda penjada de la bastida. Una teoria sòlida per explicar aquest comportament manipulador és la voluntat d’acomodar els fets als prejudicis del diari, no fos cas que els lectors arribessin a creure’s que Castells, de 79 anys, realment té problemes de salut. L’ABC és especialment biliós quan atribueix la dimissió al “fracàs de la Llei universitària”. Però si ni ha estat aprovada pel Congrés! Com es pot dir que ha “fracassat”? Si ni existeix.
Un altre titular revelador és el principal d’El Periódico de España en portada. Explica que el Tribunal Suprem censurarà el govern espanyol pel nomenament a dit d’alts càrrecs, com el blasmat president del CIS, José Félix Tezanos. Es veu que la Sala Tercera del tribunal picarà els dits a Pedro Sánchez pel seu mal comportament. Aquesta història et fa venir moltes ganes de llegir la sentència, en què sembla que els jutges tornaran a substituir el Congrés i el Senat, que són les institucions que s’ocupen del control del govern, si més a les democràcies de debò consolidades del planeta.
El Periódico, portada
El País, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada
ABC, portada
La Razón, portada
El Periódico de España, portada
La Vanguardia, portada