Què dius quan un fenomen incontrolable i imprevisible com l’erupció d’un volcà a La Palma fa el seu camí, no hi ha morts ni gairebé ferits i és igual que les erupcions que tothom coneix? És complicat. Els títols de moltes portades sonen a llauna rovellada, perquè són una bajanada o són previsibles o no afegeixen res al que ja has vist a la tele. El País, per exemple, diu que la lava ho devasta tot allí per on passa i eleva el risc de gasos tòxics. Sorpresa! El Mundo parla de “l’angoixa” de la gent que ha perdut cases i finques. Esclar. Què es pensaven, al diari? Que cantarien ells i la muntanya ballaria? L’ABC posa directament la declaració angoixada d’una víctima. Ves per on. L’Ara fa un titolàs dient que la lava ha engolit un centenar de cases. La Vanguardia explica que són “centenars”, en plural, però en fa un títol més petit. Serà poca casa per a tant titular o massa casa per a un de tan petit? El Punt Avui afirma que la lava és “imparable” i El Periódico parla de “pànic”. Vaja. La Razón titula amb una metàfora tremendista: Riu de destrucció. Què diran demà? Potser un títol bo per a la portada d’avui és el subtítol de La Vanguardia: el cataclisme durarà setmanes. Amb la foto de la lava arrasant una casa, com volent dir que aquesta imatge durarà temps i temps. És alguna cosa nova. Això, que és complicat.
El Periódico fa un gran titular amb el projecte de llei espanyola de l’audiovisual elaborada pel govern central, que deixa desprotegit el català i la resta de llengües cooficials a les plataformes (Netflix, HBO, etc.) perquè només inclou quotes mínimes per al castellà. És curiós que l’Estat i el govern que hauria de protegir la llengua d'una part dels seus ciutadans no ho faci per defecte sinó només quan hi és obligat perquè necessita els vots o arrossegat per altres pressions, però no perquè consideri que el país és realment multilingüe i el vulgui preservar així o respecti els parlants d'altres llengües. No costa gaire d’imaginar què volen o què pretenen quan redacten les lleis d'aquesta faisó i en quina consideració tenen la teva llengua. Aquesta nova regulació, a més, també arrabassa competències al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, segons ha explicat el Govern.
Mentides i poder judicial
El volcà de La Palma serveix també perquè el trio de la benzina segueixi embolant la gent sobre la reforma del poder judicial. El Mundo, l’ABC i La Razón continuen amb la matraca que la Unió Europea demana que es reformi la llei perquè siguin els jutges els que triïn als seus representants al Consell General, cosa que fa mal al PSOE perquè els jutges són, majoritàriament, conservadors. Abans de la reforma, però, vol que es desbloquegi la renovació de l’actual Consell, que té el mandat caducat fa tres anys. Això no agrada al PP, que és el partit que manté el bloqueig i que va aprovar en solitari l'última reforma de la institució, del 2013, reforçant justament el que la UE vol corregir.
Té gràcia que el comissari europeu de Justícia reclami aquesta renovació després de trobar-se amb les associacions judicials a Brussel·les. Primer que res perquè gran la majoria dels jutges no hi pertany i també perquè aquestes associacions són “un problema per a Espanya” perquè “representen opcions ideològiques que s'identifiquen amb partits polítics”. Ho va dir al Congrés el mateix Carlos Lesmes, president del Consell del Poder Judicial, que resisteix fa tres anys la renovació i que mai, ni quan va ser director general de Justícia amb José María Aznar i podia fer-ho, va moure un dit per promoure una reforma de la justícia en el sentit que demana la UE. Això no ho trobaràs en aquests diaris. Sort que La Vanguardia i El País ho expliquen bé.
