Les portades dels diaris d’aquest dimecres es poden aplegar en tres grups. En un hi ha els diaris que obren la primera pàgina amb la notícia que a Turquia li han pagat el preu perquè aixequi el veto a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. El preu és avalar la repressió dels kurds —activistes i no— que fins ara podien refugiar-se a Suècia i Finlàndia, els dos últims estats que actuaven amb decència pel que fa a les víctimes d’estats semidemocràtics o semiautoritaris com és el cas. D’aquest preu, del que s’han cobrat o pagat Suècia i Finlàndia per la transacció o les pressions que han rebut uns i altres no en llegiràs res a cap diari dels que aquí es comenten i encara si et queixes et diran que la vida és dura, que la llibertat no és de franc, que on vas amb aquestes idees al cap i que la raó d’Estat tal pasqual. Què faran ara els kurds que hi viuen o pretenien establir-s’hi, tampoc se sap. Potser els diaris ens ho diuen demà o el mes que ve. Aquests kurds segurament no s’ho passaran tan malament com els migrants morts, ferits i saludats a la tanca fronterera de Melilla per la gendarmeria marroquina i la guàrdia civil i la policia espanyoles. Val a dir que La Vanguardia informa que Espanya ha començat a enviar gas al Marroc després de la massacre de Melilla. Només et cal unir els punts. En fi. En aquest grup de diaris que tiren coets en portada per l’expansió escandinava i bàltica de l’Aliança Atlàntica hi ha, naturalment, El País i La Vanguardia, i un que s’hi vol semblar, l’Ara. Fent un judici d’intencions —que no s’ha de fer mai, però mira— es podria dir que els ha fet vergonya titular ¡Bienvenido Mister Biden! i han sortit del pas tan bé com n'han sabut.
Dels kurds com a moneda de canvi en parla amb una mica de claredat un segon títol de l’ABC, un dels diaris de l’altre grup, que recull als que trien titular per l’acord signat entre Espanya i Estats Units, pel qual, a canvi de considerar Espanya un “aliat indispensable”, els EUA amplien a sis destructors la flota desplegada a la base de Rota, a Cadis. Aquest sí que és el grup de diaris ¡Bienvenido Mister Biden! Els vaixells són part de l’escut antimíssils de l’anomenat Flanc Sud de l’OTAN. Diu El Mundo que és “la flota més gran” mai establerta a Espanya pels EUA. En fa parlar al ministre d’Exteriors, que fa una setmana era el dimoni escuat pel desori de les relacions amb Algèria i el Marroc. Ara tot són flors. L’home està a l’alçada del que s’espera d’un ministre espanyol i assegura que “l’OTAN defensarà cada centímetre de la integritat territorial dels aliats”. La unidad, ara amenaçada per uns milers de subsaharians esgotats, armats amb les seves mans i cames i ganes de sortir de la misèria. El País rebla el clau i ho acaba d’explicar: “Biden promet a Espanya cooperar davant les migracions des d’Àfrica”. L’acord parla de “migracions irregulars”. No se sap quina forma adoptarà aquesta col·laboració i si inclourà o no la mena de “coordinació” policial que ha deixat entre 23 i 37 morts a Melilla. Bé. En aquest segon grup de diaris hi ha, esclar, el Trio de la Benzina (El Mundo, l’ABC, La Razón) i també El Periódico —quines coses—, que afegeix en un títol que la policia espanyola hi veu “la mà de les màfies darrere de l’assalt a la tanca de Melilla”. Màfies. Assalt. No és estrany que això ho digui la mateixa policia participant en l’acció que va acabar amb aquella estesa de morts i ferits. Però que un diari ho tiri així en primera pàgina…
La Razón ha perdut aquest dimecres una oportunitat d’or de riure’s del mort i de qui el vetlla. Podien haver fet un títol de primera dient, per exemple, “El Tribunal Europeu dels Drets Humans condemna Espanya per culpa nostra a pagar 88.000 euros a 20 jutges”. No riguis, que és així. El febrer del 2014, La Razón va publicar fotos i dades personales de 33 jutges signants d’un manifest a favor del dret a decidir. Els tribunals espanyols van arxivar les denúncies dels jutges per intromissió en la seva intimitat, etcètera. Ara, segons el TEDH, “no hi ha cap altra explicació que no sigui que les autoritats van permetre que aquesta filtració fos possible, comprometent així la responsabilitat de l'estat demandat”. L’únic diari que obre portada amb aquesta història és El Punt Avui. Llàstima. A La Razón podrien tenir més bon humor.