Fa mandra tornar-hi. Aquest dijous, l’Estat espanyol —o Espanya, digue-li com més t’agradi— ha rebut una bona estomacada allà on fa mal: enmig de l’Estat de dret. El Comitè de de Drets Humans de l’ONU (OHCHR, per les sigles en anglès) ha amonestat Espanya per violar els drets polítics de Carles Puigdemont després de les eleccions del 21-D del 2017, de les que en va sortir diputat. El Comitè ha admès part de la denúncia del president exiliat i confirma que l’Estat va atropellar el Pacte de drets civils i polítics de l’ONU.
A més, Suïssa considera una “causa política” el procés obert per l'Audiència Nacional contra Tsunami Democràtic i es nega a facilitar-li informació perquè en els fets descrits per les autoritats espanyoles “no hi ha la violència criminal” que encaixi en els delictes de terrorisme i organització criminal segons el Codi Penal suís. És el segon cop que Suïssa rebutja les sol·licituds espanyoles en casos relacionats amb l’independentisme català.
Un cop més, quan els tribunals d'altres països examinen els processos judicials espanyols relacionats amb el referèndum de l’1-O no hi troben res del que hi veu l’Estat espanyol. Tanta coincidència potser hauria de fer sonar alguna alarma als diaris, que per això estan. I ca. Res de tot això —que és gros— els ha cridat l’atenció ni apareix a les portades dels diaris de Madrid i encara gràcies que els dos diaris més venuts de Catalunya —La Vanguardia i El Periódico— li donen un racó en portada. El Punt Avui i l’Ara sí que obren les portades amb el tema. L'arbitrarietat de la justícia espanyola amb l'independentisme es dona per descomptada.
És curiós. Dijous, El País publicava com a tema principal l’informe sobre el canvi climàtic de l’Organització Meteorològica Mundial de l’ONU, d’un nivell institucional igual o inferior al Comitè de Drets Humans de la mateixa ONU. És a dir, el diari s’adona molt bé de la repercussió diplomàtica del dictamen de l’OHCHR però està més interessat pel clima que pels drets humans.
