Dos anys i nou mesos després de celebrar-se la darrera Conferència de Presidents, Pedro Sánchez va convocar els caps dels executius espanyols a una cimera que es va celebrar aquest divendres al Palau de la Magdalena de Santander, presidida pel rei Felip VI, amb moltes carpetes sobre la taula: el finançament autonòmic, amb l’ombra de l'acord del finançament singular pactat entre el PSC i ERC per fer president Salvador Illa; l’habitatge, la migració, amb la distribució de menors migrants no acompanyats, i la sanitat. Però l’expectativa que envoltava la reunió va contrastar finalment amb el resultat. Cap acord concret, trobades incòmodes (com la de Sánchez i la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso), discrepàncies, retrets i enfrontaments dialèctics (com el que van protagonitzar Illa i la mateixa Ayuso) i la sensació generalitzada que la trobada va ser infructuosa, estèril i va servir de ben poc. Però la notícia no van ser els acords o consensos, sinó el conill del barret de copa que es va treure Pedro Sánchez: el president espanyol va anunciar que el pròxim mes de gener convocarà una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per negociar que l’Estat assumeixi part del deute autonòmic (FLA).
Catalunya, la més beneficiada, i això cou
Les portades centren la seva atenció de manera generalitzada en aquesta Conferència de Presidents, i la proposta de la quitació del deute és el més ha cridat l’atenció, a més del fracàs i la manca d’acords en els temes que estaven inicialment sobre la taula. Tot i que totes les comunitats es veurien més o menys beneficiades per aquesta decisió del govern de Sánchez, el que va coure és que Catalunya sigui la que serà més beneficiada, com denuncien alguns presidents, com la mateixa Isabel Díaz Ayuso o el díscol socialista Emiliano García-Page. En ser el territori més endeutat, el gest suposaria una quitació d’uns 15.000 milions d’euros. La proposta, a més, forma part dels acords pactats amb ERC i que ara Pedro Sánchez vol convertir en un cafè per a tothom en un intent de “calmar les autonomies”, com interpreta La Vanguardia en el seu titular de portada o, dit amb les paraules que utilitza La Razón, “per trencar el front comú contra el cup català”.
El País destaca que “Sánchez i els barons aborden sense acord els grans desafiaments”, i pel que fa a les intencions de Sánchez de negociar la condonació del deute de les autonomies, afirma que “també en aquest assumpte el consens està llunyà”. El Periódico, per la seva part, titula que “Sánchez ofereix la quitació del deute en una cimera sense acords”, i el diari Ara escriu que “Sánchez abordarà la condonació del deute al gener”, i també ressalta que Illa contraposa el seu model de “solidaritat” a la deslleialtat fiscal” de la comunitat madrilenya”, i en aquest sentit, afegeix que “Ayuso accepta perdonar part del deute del FLA en el cas del País Valencià per la DANA”.
Finançament solidari i insolidaritat fiscal
I en aquest tema col·lateral que va denunciar Illa, la defensa del seu model de finançament solidari enfront de la “insolidaritat fiscal” que practica Ayuso a Madrid, és on ha posat l’accent El Mundo, que veu una estratègia política darrere. “Sánchez supedita el finançament a acabar amb el model Ayuso”, titula el rotatiu madrileny, qui sosté una teoria per la qual el nou pla del president espanyol “busca limitar la competitivitat de Madrid en delimitar espais fiscals de cada nivell de govern”. El Mundo també destaca que “en la seva primera cita amb les CCAA en tres anys, promet una quita de deute forçat pel pacte amb ERC”.
La reunió ‘fantasma’ entre PSOE i Junts
I pel que fa a l’ABC, parla directament de “doble fracàs de Sánchez: ni perdó a Suïssa, ni intercanvi a Santander”. El diari conservador és l’únic que toca en la seva portada la reunió entre una delegació del PSOE i Junts, amb Puigdemont, celebrada a Suïssa, en la que tampoc es va donar cap resultat. I el més curiós, és que tampoc els diaris catalans parlen d’aquesta reunió en les seves portades, ni els dos diaris principals, La Vanguardia i El Periódico -tot i que va ser el diari que va avançar la trobada-, ni tampoc l’ARA o El Punt Avui.
