Desenes d’anys fent acudits dolents sobre dones que condueixen malament. Milions d’homes movent el cap amb condescendència en comprovar que una dona condueix el cotxe que ha fet la maniobra que no els agrada. Milers de mems sobre la mala traça de les senyores per aparcar. Etcètera. Doncs resulta que aquest tret gairebé fet cultura —les dones condueixen malament— no és només mentida, sinó que el Servei Català de Trànsit ha decidit proposar les conductores com a model a seguir en les noves campanyes de seguretat en la carretera, etcètera. És el tema que obre la portada d’El Periódico i també aquest Quioscos & Pantalles, que s’il·lustra amb Thelma i Louise, Geena Davis i Susan Sarandon, les conductores més famoses de la història del cinema.
En un to més seriós, aquesta notícia ha d'alegrar els partidaris de l’anomenada política basada en evidències, perquè la decisió de Trànsit es basa en dades conegudes (pdf) que fins ara no havien inspirat cap acció pública: tot i que hi ha menys dones conductores i que elles fan menys quilòmetres, en proporció, provoquen menys accidents, es veuen menys involucrades en incidents de trànsit i reben menys multes. D’altra banda, elles es distreuen més que els homes (consulten més el mòbil i el navegador que ells), i també s'obliden més de renovar la ITV. Per paga, El Periódico afegeix que la sinistralitat entre homes és tres cops més elevada. Corol·lari: condueix com una dona, si us plau.
Les portades de Barcelona estan entusiasmades aquest dissabte amb la sortida a borsa del 25% del capital de la multinacional catalana Puig, propietària de marques de perfums com Nina Ricci o Carolina Herrera, entre altres. Hi havia molta expectativa i finalment el valor ha quedat gairebé al mateix preu de llançament, que Déu n’hi do. Els Puig retenen el 71,7% del capital i més del 90% dels drets polítics, que són els que manen. És la sortida a borsa més notable de l’any arreu del món —i feta a Barcelona—. L’Ara i La Vanguardia publiquen la foto de Marc Puig tocant la campaneta de la Borsa, etcètera. La resta dona peces petites de respecte. A les portades de Madrid, en canvi, Puig no fa ni fred ni calor, potser perquè el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha fet enfadar al sector dels braus (“la tauromàquia”, en diuen els pedants). A Catalunya és una pràctica prohibida fa molts anys, així que no cal dir-ne res més.
Crida l’atenció que cap portada reculli, ni que sigui petit, la relliscada del president de la UGT Catalunya, membre del comitè europeu i mundial de Volkswagen, i candidat del PSC al Parlament (és l’últim de la llista per Barcelona). Matías Carnero ha fet befa i ha menyspreat l’exili de Carles Puigdemont: “Plorat se'n va anar ell al maleter, i no sé si cagat o pixat, però se'n va anar fins a Brussel·les”, ha dit en un míting, en to pinxet, entre altres boles i grolleries. S’ha armat una trifulga notable, amb declaracions, rèpliques i contradeclaracions, que ha acabat amb el president emprenyadíssim, Pere Aragonès preguntant a Salvador Illa si pot controlar els seus, i el PSC demanant disculpes d’aquella manera tan flamenca (“per si algú s’ha sentit ofès”), com volent dir que no cal tenir la pell tan fina.
L’altra notícia que mereixia més sort a les portades és la multa de 900.000 euros que el Govern ha imposat a Renfe per maltractar als consumidors durant l'avaria de l'R2sud a Gavà del maig del 2023. Primer van dir que havia estat un llamp i resulta que era pel pèssim manteniment, etcètera. Segons l'expedient, Renfe ha comès “pràctiques comercials deslleials per acció o per omissió”: alterar els horaris, tancar punts d'atenció al client i informar erròniament. Són infraccions molt greus si es considera la desconfiança que generen entre el públic i el predomini de Renfe en el mercat, segons el Govern. Ni les multes ni la seva publicació no canvien res —almenys fins ara—, però milloren l’estat d’ànim dels usuaris de Renfe, tan soferts. Només per això i per la quantitat de la multa, valia la pena posar-ho en portada.