Portades: La Constitució intocable i l’esbroncada del Papa

Dos afers manen avui a les portades. El debat sobre la reforma de la Constitució i el reny del Papa Francesc a la Unió Europea per la passivitat a l’hora d’agafar per les banyes la migració a la Mediterrània. Anem a pams. Que la reforma constitucional serà una de les patates calentes de la legislatura ja es va dir aquí ahir. La inquietud ve a tomb perquè aquest dilluns és un nou aniversari de la carta magna, però també perquè és molt viva entre la ciutadania —no diguem entre la intelliguèntsia— la consciència que cal posar-la al dia sí o sí. Ho diu fins i tot NC Report, la mai ben ponderada empresa d’enquestes de La Razón. Enganya una mica en titular amb la dada del 55% d’espanyols que pensa que la Constitució “corre perill” (no diu quin, potser es tracta del perill de fossilització). Ara, la dada potent és que el 75,7% dels enquestats pensen que cal reformar-la. Coincideix amb el 74% del CIS, com fa notar a La Vanguardia el seu flamant columnista Iván Redondo. Aquest diari, però, té males notícies per la majoria de tres de cada quatre espanyols: el Partido Popular es nega a acceptar ni un debat preliminar sobre la cosa i impossibilita qualsevol adaptació o reforma constitucional.

A la vista del panorama, el PSOE, que té en cartera fins a 40 canvis, s’ha desanimat i ha arraconat la idea, segons el diari de la Diagonal. L’Ara obre portada amb la mateixa història, remarcant que els socialistes han decidit fer virtut de la mancança i diuen ara que la Constitució és una de les meravelles del món. “Una Constitució que ens protegeix”, es titula la peça d’opinió que escriu a El País Fèlix Bolaños, ministre de la Presidència i mà dreta de Pedro Sánchez. Justament aquest diari obre portada amb un reportatge on sis exmagistrats del Tribunal Constitucional diuen que sí que cal reformar-la, especialment pel que fa a la successió a la corona i a les autonomies.

Per què aquesta iniciativa està aturada? El PP i tot el que representa, més el kommentariat afí, malfia que els aliats del PSOE —rojos, separatistes, terroristes— obligaran als socialistes a sotmetre la corona a control, despolititzar la judicatura, aturar la centralització, descapitalitzar Madrid i trencar Espanya per vendre-la a potències estrangeres, prohibir el castellà a les escoles i —horror— eliminar les curses de braus i evitar que Pérez-Reverte guanyi el Nobel de Literatura. Bé, no és així exactament: allò del Nobel és broma. Seriosament, l’última cosa concreta que se sap és que, cap al 2004, quan Rodríguez Zapatero va plantejar a Mariano Rajoy l’estudi d’una reforma constitucional, el llavors president del PP i cap de l’oposició ho va acceptar a canvi d’incloure-hi que la modificació de qualsevol Estatut d’Autonomia requerís dos terços del Congrés (ara n’hi ha prou amb la majoria simple). Zapatero va dir-li que no ho veia clar, que la iniciativa sobre els estatuts era competència dels parlaments autonòmics, apoyaré, etcètera. Rajoy va dir que sortia de la reunió més preocupat del que n’havia entrat. I així fins avui. El tema seguirà calentet les setmanes i mesos que venen.

Alhora, El Punt Avui, en onda realitat paral·lela, recorda que hi ha una iniciativa constitucional catalana en marxa, promoguda per Debat Constituent, ens presidit per Lluís Llach. Té el seu punt resistencial obrir la portada a tota castanya amb aquesta iniciativa el mateix dia de la Constitució espanyola.

Tots els diaris de Madrid i La Vanguardia tenen en portada el viatge del Papa Francesc a l’illa de Lesbos, on va visitar els camps de refugiats —la majoria provinents dels conflictes d’Orient Pròxim i del nord d’Àfrica— i va estirar les orelles a la UE. Va parlar del “naufragi de la civilització” i va demanar que “el Mare Nostrum no esdevingui el Mare Mortuum” (mar dels morts). És lògic. Cap altre dignatari del seu nivell, no diguem un cap d'Estat, ha gosat acostar-se als refugiats. Crida l’atenció, entre els tres diaris badocs, que l’Ara hagi triat una foto del míting de l’ultra francès Èric Zemmour i no la de Francesc a Lesbos. Si el diari, sempre molt sensible a aquest problema, fins i tot va celebrar en portada el nou vaixell de l’ONG Open Arms —i ben santament—, per què no la visita del Papa als camps de refugiats i un discurs tan contundent?