L’operació Valls ha estat el fiasco polític més contundent dels darrers mesos. Defenestrat políticament a França, aquest barceloní d’Horta sembla que només s’ha satisfet a si mateix –els 20.000 euros mensuals li deuen haver anat força bé–, però ha decebut la resta del món, fins i tot als del Círculo Ecuestre, que s’han hagut d’empassar Colau com el mal menor davant la possibilitat que Barcelona tingués un alcalde independentista.
Ahir mateix Inés Arrimadas es va empassar un gripau i es va desdir del que va dir abans-d’ahir i, amb la vehemència vàcua que caracteritza el partit d’Albert Rivera, va anunciar que Ciutadans trenca amb Manuel Valls, una escissió que la premsa editada a Madrid no ha volgut vendre com el fracàs final d’una operació frustrada sinó com una mostra de garantia espanyolista. I és que Valls ja està molt a prop d’esdevenir un independentista perillós, i això que l’home va negar l’encaixada al president de la Generalitat i el seu discurs és més jacobí que el de Josep Borrell.
Qui triomfa en la teorització d’aquesta giragonsa política és El Mundo, que dedica el seu principal titular a explicar que "Rivera trenca amb Valls després que Colau pengi el llaç groc". Vaja, que gairebé és el mateix Valls qui ha sortit al balcó a penjar el símbol solidari amb els presos polítics i els exiliats, un fet que potser ha estat el detonant de l’escissió al grup Valls-Ciutadans a la casa gran, però que sobretot ha anat força bé per dotar de coartada a la direcció de Cs, que ha pres una decisió que ni dotze hores abans havia negat, i això que un subtítol aclareix que "Cs considera que el seu candidat [Valls] ha estat un “fiasco” i els seus tres edils formaran grup propi al Consistori" i afegint que "el seu suport a l’alcaldessa de Barcelona, que ha tornat a alinear-se amb els separatistes, ha precipitat la ruptura".
Sobre el mateix tema també incideix La Razón, que va una mica més enllà i assegura que "Rivera trenca amb Valls i li deixa via lliure per a un nou partit". Almenys aclareix que aquesta nova formació serà "de tipus liberal i antiindependentista", vaja, com Ciutadans, oi?
Al seu torn, El País insisteix que "Ciutadans trenca amb Valls pel seu suport a Colau tot afegint que l’ex-primer ministre francès es referma en una decisió que 'va frustrar l’accés de l’independentisme a Barcelona'". El cas és que ningú sembla plantejar-se que si Valls no hagués regalat tres vots a la líder de Barcelona en Comú ara l’alcalde seria l’independentista Ernest Maragall. Vaja, que tot plegat sembla un tripijoc per aturar ERC i de retruc trobar una explicació mínimament raonada per justificar el desencís amb l’operació Valls.
Parlant de desencisos, atenció a la portada de l’ABC que, sorprenentment, renuncia a la foto del rei Felip disfressat per rebre l’Orde de la Garrotera, la màxima distinció del Regne Unit, per oferir un tema que sembla amagar interessos inconfessables: "Espanya, al cor del gran avió de combat europeu". Que l’ABC eviti treure el Rei –no creiem que sigui per excés de sentit del ridícul– i es dediqui a parlar bé del govern espanyol en funcions fa arrufar el nas a més d’un. Potser l’explicació de tot plegat rau en l’editorial, destacada a portada i titulada "La rendibilitat d’invertir en defensa".
Pel que fa als diaris editats a Barcelona, els titulars sobre el divorci Rivera-Valls són els següents: El Periódico: "Rivera s'atrinxera i talla amb Valls a Barcelona"; La Vanguardia: "La ruptura de Rivera amb Valls afegeix pressió a Ciutadans"; Ara: "Ciutadans trenca amb Valls pel seu suport a Colau" i El Punt Avui, "Cs trenca amb Valls pel seu suport a Colau".