Alguna cosa inquieta les portades impreses de Madrid. Aquest divendres se’ls nota un estat d’excitació gran, com el de la gentada que fa cua als grans magatzems el primer dia de rebaixes, inquieta i vigilant alhora. El Mundo i La Razón posen Vox sota la foscor de la sospita o li fan fer una mala figura. El tabloide ultra diu que Santiago Abascal “militaritza” el partit de bracet de Jorge Buxadé —vicepresident d’acció política i eurodiputat—, que “s’entrega al catolicisme tradicional”, “purga els crítics i els liberals [sic]” i tot de coses que fan soroll de cosa autocràtica i fatal. És l’àrbitre ensenyant una targeta groga a un jugador que s’ha envalentit massa després que li ha tolerat mitja dotzena de marranades sense dir-li res.
La Razón fa sonar una altra campana, una de clàssica, i diu que Vox espanta el capital: les empreses de l’Íbex, els fons d’inversió. A la portada no cita cap empresa ni fons en concret. L’ABC diu que Isabel Díaz Ayuso estrena un govern “de tecnòcrates i gestors” —com volent dir que va per feina i no s’embranca en més idees ni valors que l’eficàcia— i que “exhibeix bona sintonia amb Vox”. El País —amb afanys diferents dels altres tres diaris— es fa ressò del desassossec entre els manaies del PP “pel descontrol dels pactes amb Vox” i té la mala bava de destacar aquesta declaració: “El Vox de València [vol dir el País Valencià] és el mateix que el d’Extremadura”. Aquí passa alguna cosa.
Què és? D’entrada, que Vox, com els dijous, cau enmig de tot. Mai un partit que, a tot estirar aplegarà un 15% del vot, s’havia vist en una situació tan bona, tan decisiva. Kingmaker, en diuen en anglès: faedor de reis, els qui treuen i posen governs. Tothom parla del partit ultra, al que no li cal gastar gaires diners en cap campanya, atès que s’ha apropiat del debat en els seus propis termes i els mitjans els reprodueixen sense necessitat de fer-ne cap anunci ni de pagar la propaganda. Fins i tot ha collit bons espais i temps de publicitat per blasmar sibil·linament Maria Guardiola, la líder del PP a Extremadura que resisteix els avenços de la ultradreta arriscant les seves possibilitats de ser presidenta regional.
Què més? Doncs fins i tot al teu portadòleg de confiança li costa veure quin és exactament el fil conductor de tot plegat. Potser els diaris de Madrid ja han descomptat la victòria del PP a les eleccions generals i ara es dediquen a enviar missatges a Vox perquè es porti bé, que no arruïni la derogación del sanchismo ni enervi la gent, especialment si representen algun interès protegit. També podria ser que tinguin por que les exigències excessives de Vox —parlaments, conselleries, ministeris, empreses públiques, organismes de l’Estat…— i el seu to arrogant i castrense allunyi els votants de la causa o embruti la victòria de la dreta que ja veuen a tocar. Altres pensen que tots aquests escarafalls amb Vox, inclòs el desplante d’Extremadura, són només una comèdia per presentar al PP com un partit moderat i centrista que conté l’extremisme dels seus inevitables companys de viatge. Continuarà.
