Fa mesos, gairebé un any i mig, que les portades del trio de la benzina (i també, de tant en tant, de la resta de diaris, a remolc) toquen el timbal anunciant la crisi imminent del gobierno socialcomunista espanyol, per no dir res de la "profunda fractura" de l’independentisme. Doncs ja veus, resulta que la crisi de debò es covava en les coalicions Triple Dreta que els mateixos La Razón, El Mundo i l’ABC propulsen amb entusiasme des de les últimes eleccions autonòmiques a Andalusia. Tenien la bomba fent tic-tac, tic-tac davant dels nassos i no n’han dit res fins avui que, uh oh, els ha esclatat per sorpresa agafant-los amb els pixats al ventre.
La conclusió sobre el periodisme que gasten aquests diaris no és gaire difícil: o bé amagaven el desori de les coalicions Vox-PP-Cs o bé no han sabut llegir la fumarada que emetien els volcans regionals on governaven (o el que sigui que hi fan), singularment el de Madrid. En qualsevol cas, els diaris han fet un paper ben galdós. Després diran que si la crisi de la premsa, que si la pandèmia nosequè.
La propera crisi del PP
Els trasbals que ara s’albira en l’horitzó —i de la que els diaris tot just n’han parlat obliquament— és la crisi del Partido Popular. Pablo Casado, el seu president, fa pudor intensa d’Hernández Mancha, aquell hereu de Manuel Fraga que va passar sense pena ni glòria al capdavant del PP entre 1987 i 1989 —no pateixis: avui té un bon recer com a conseller d’Enagás, porta giratòria clàssica. D’aquesta crisi també en parlen avui, encara que una mica de contraban. El Mundo ni esmenta Casado en tota la portada, però hi destaca una peça d’opinió de Cayetana Álvarez de Toledo, a qui l’actual president del PP va defenestrar com a portaveu parlamentari. La diputada titula Hay alternativa, i l’alternativa que ella defensa sempre és acostar-se a Vox —com saps si has llegit el Quioscos & Pantalles—, fins i tot abans de la moció de censura de la ultradreta, a la que ella va donar suport més que tàcitament. Se'ls hi entén tot.
La Razón, diari semper fidelis al Rajoyisme, fa un titular que és un torpede contra Casado. Insinua que s’ha deixat treure el pa del cistell —que està a la lluna de València, vaja—. Mentre s’entretenia en el “gir al centre”, ve a dir, Vox el superava a Catalunya fins a deixar el PP al caire de ser extraparlamentari com el Pacma o el PDeCAT. L’ABC és l’únic que presenta la decisió d’Isabel Díaz Ayuso com a part d’una estratègia de Casado per recuperar els vots de Ciutadans aprofitant la tracció de la presidenta madrilenya, bla, bla, bla, cosa que fa soroll de llauna rovellada.
Després hi ha els diaris que s’ho miren de lluny perquè veuen amb afecte l’actual govern espanyol, malgrat Podemos. Avui, de la crisi de la dreta espanyola, en fan titulars de retòrica pirotècnica, molt de soroll per no res. És el “terratrèmol” de La Vanguardia; el “trenca el tauler” d’El País; el “cisma a la dreta” d’El Periódico, o el “fa esclatar” de l’Ara. Tampoc havien vist venir Der Untergang, l’esfondrament, i ara correm-hi tots. Que si el PP polaritza cap a la dreta dura, que si Ciutadans juga les últimes cartes que té per sobreviure, que si el PSOE es pot fer Madrid. Entretant, el govern espanyol segueix viu i l’independentisme encara més —amb una mala salut de titani, això sí. Com se sol dir, als diaris els van guanyar les ganes. Gràcies a tots per tanta perspicàcia.
