La follia del Trio de la Benzina per presentar Espanya com un país en un estat deplorable, crític, al caire d’estimbar-se, gairebé de desaparèixer (Miré los muros de la patria mía, si un tiempo fuertes ya desmoronados…) arriba avui a un nou màxim —i ja perdonaràs, perquè encara serà ultrapassat els dies que venen i caldrà tornar-ho a dir. Aquest divendres oferia per la portada d’avui algunes notícies per alleujar la cruesa de la pandèmia i rescabalar les persones de penes, amargors i recances. Esclar que el dia també carregava tristeses i disgustos. Però si pots triar, per què decideixes promoure a títol principal una d’aquestes males i no alguna d’aquelles bones? El País, per exemple, obre la portada amb la millora gran dels indicadors de la pandèmia. No per això deixa de recordar, al costat, que Europa ha entrat oficialment en recessió, ni que sigui per un 0,6% i abans que entrin en escena els fons de reconstrucció de la Unió Europea.
Els diaris de Barcelona també venen assolellats. Especialment El Periódico, que titula sobre la fi d’algunes restriccions en to semblant al que els diaris de París van fer servir en expulsar els aliats als nazis de la capital. L’Ara i La Vanguardia també obre la portada festejant que la situació pinta bé i la pandèmia afluixa gràcies a la vacunació. La Vanguardia, a més, té notícies sobre l’indult dels presos polítics: el Suprem s’ha despertat i sembla que entregarà al govern espanyol el seu dictamen sobre la cosa aquest mes. Un cop passin les eleccions a Madrid, naturalment.
Ganyols a Madrid
Però els altres col·legues de Madrid no ho veuen igual. L’ABC i La Razón surten a ganyolar en defensa dels braus —demà reobre Las Ventas, la plaça de Madrid—. Es veu que el sector del toreig no va gens bé per culpa del govern espanyol i de “l’abandonament dels polítics”, segons el tabloide monàrquic, o d’una enigmàtica “envestida política en contra”, segons el diari del Grupo Planeta. El Mundo, en un titular gramaticalment i semàntica molt mal girbat, diu que el govern espanyol “xoca amb la ciència” a l’hora d’aplicar el pla de vacunació. Esperem i desitgem que cap ministre hagi pres mal en la topada que, això sí, ha deixat una mica abonyegada la llengua castellana. Afegeix al costat que l’economia espanyola “aprofundeix la seva caiguda”, una altra expressió escrita a martellades.
La fàbrica de pessimisme i mal averany que són aquests diaris té un objectiu, naturalment, que no és explicar a la gent com va la cosa sinó desanimar el vot contrari a la dreta en les eleccions de dimarts que ve a Madrid. S’ho agafen molt seriosament. El nivell de paranoia que promouen no és cap broma. A la secció “Eleccions Madrid” de la web, l’ABC publica el reportatge “Madrilenys d'adopció, nascuts en el comunisme: «Vaig arribar a un país alegre i treballador, tant de bo no canviï»”. Caram. Ni el Selecciones del Reader’s Digest (una revista nord-americana molt popular i molt anticomunista) en el pitjor moment de la Guerra Freda. “Comunisme” és el xiulet del gos que els lectors del diari tradueixen per PSOE, Unidas Podemos o Más Madrid. Com aquest reportatge n’hi ha cent. A sobre, Arturo Pérez Reverte anuncia a El Mundo que encara té dos novel·les més del Capitán Alatriste "en reserva". Que Déu ens empari a totes i tots.
