La Vanguardia descarta obrir amb la crisi dels dos grans partits independentistes, que no aconsegueixen pactar el Govern. Els altres col·legues de Barcelona sí que ho fan, potser amb excitació i entusiasme mal continguts. També renyits amb les matemàtiques parlamentàries, atès que els vots a favor d’investir no sumen prou. El País, únic diari de Madrid que parla de la cosa en portada, ho explica candorosament: Esquerra demana a Junts que permeti la investidura d’Aragonès a canvi de no res. És a dir, Junts votaria de franc un Govern pactat entre ERC, la CUP i els comuns, que és el que demanen els seus votants. Sobta llegir-ho així, oi? El Periódico encara va més enllà i descriu el momentàs polític com “el dia que Esquerra es va fer gran”. Sona una mica ofensiu per als republicans implicar que ha estat infantils en negociar amb el seu aliat de les dues legislatures anteriors. Potser als diaris els han sobrat ingenuïtat i ganes de veure els Comuns i la CUP dins del Govern (o Junts fora) i els ha mancat fer sumes i restes. Avui, si més no. Demà serà un altre dia i ja veurem què passa.
El govern espanyol diu que si la recuperació econòmica es retarda posposarà l’augment d’impostos al 2024, és a dir, la legislatura que ve. Segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la Comissió Europea hi està d’acord, encara que aquestes condicions no figuren al pla de recuperació que Espanya ha presentat a Brussel·les. És a dir, que ja veurem si la Comissió Europea ho avala, perquè Espanya recapta un 9% menys que la mitjana europea i Brussel·les vol que aquest diferencial desaparegui. Malgrat tot, La Vanguardia s’ha llançat a obrir amb això, molt alleujada perquè ara no es tocarà la butxaca de la gent, qüestió de la qual el diari n’està sempre pendent i ben santament que fa. Queda el dubte de si no deu haver mossegat l’esquer massa d’hora i l’alegria que traspua el títol quedi un xic naïf. No seria el primer cop que Madrid fa màgia amb els teus diners i les seves paraules. De fet, la ministra ve a dir que només apujaran els impostos quan els puguis pagar, que ja és dir. Ves que el diari no hagi fet un títol més a la mesura dels seus desitjos —i dels d’Hisenda— que de la realitat. Aviat ho sabrem.
Quina foto és la bona?
Amb les portades d’avui també pots organitzar un simpàtic debat a la feina sobre quina mena de fotografies convé publicar per explicar el bombardeig de Gaza per l’exèrcit israelià en represàlia pels coets que militants palestins han llançat sobre Israel. El Periódico, El País i El Mundo publiquen imatges de criatures palestines mortes per les bombes. La Vanguardia i l’Ara, unes fotos més aviat llunyanes de l’escenari.
Una anotació més, perquè no sembli que es deixa passar una mentida directa en dues portades. La Razón diu que Arnaldo Otegi, el líder d’EH-Bildu “ja té les claus de les presons”. És la manera torta d’explicar que el govern espanyol ha traspassat al basc la gestió de les presons, com Catalunya fa anys que té. Otegi no és a la coalició que regeix el govern basc. L’ABC fa el mateix efecte sense ser tan mentider. Ja es van exclamar quan els presos polítics independentistes van ser traslladats a Catalunya, com estableix la llei, perquè la Generalitat els concediria la llibertat, bla, bla, bla. La Generalitat no concedeix res, ho fa l’administració penitenciària —excepte que en el cas dels presos polítics el Tribunal Suprem té l’última paraula—. Per aquesta excepció arbitrària no protesten La Razón ni l’ABC. La hipocresia d’aquests dos diaris en explicar un mer traspàs de competències només s’entén per una paranoia tòxica o pel seu afany de fer mal.
