Tots els diaris de Barcelona van a l’una amb un sol afer, que l’Ara titula de la manera més informativa, El Punt Avui més creativa i El Periódico més interpretativa: La gestió de la pandèmia encabrona la coalició de Govern, desanima la gent i genera tristesa, almenys al diari de Prensa Ibérica. En canvi, La Vanguardia, com si plogués: ni un mal esment en portada de la trifulga que va arrencar al matí entre els consellers de Junts i els d’Esquerra, es va escampar després entre els grups parlamentaris respectius i Va-Encendre-Les-Xarxes-Socials (perdó!). La cosa no s’ha resolt encara i aquest matí de dijous segueix la reunió terapèutica entre uns i altres aviam si es posen d’acord en quines són les mesures del pla de desescalada, el seu ritme, etcètera.
Clarament, La Vanguardia ens vol dir alguna cosa. Tothom sap que aquest Govern és, des del principi, un sac de gats. Ja ho era abans la majoria indepe al Parlament des que, el 30 de gener del 2018, Esquerra va fugir d’estudi a l'hora d'investir Carles Puigdemont. Des de llavors, els dos partits de la coalició oficialista són contrincants 24 hores 7 dies per setmana. Aquest dimecres, però, la brega va ser notable, per llarga i per intensa. També per ridícula, atesa la qualitat dels motius per tirar-se els plats pel cap.
És curiós que els altres diaris, cadascun de pare i mare diferents, manifestin un consens tan gran en el tema del dia i per a La Vanguardia no mereixi ni un racó en portada. En pots dir personalitat, si vols, encara que per menys aquest diari ha picat el crostó al Govern. En fi. Tal vegada ens vol dir que no n’hi ha per tant. Llàstima no haver vist i escoltat pel forat del pany la reunió on es va decidir no dir-ne res en portada.
L’obsessió d’'El Mundo'
De la premsa de Madrid, El Mundo fa mèrits per ser el protagonista avui. El vicepresident del govern espanyol i líder de Podemos, Pablo Iglesias, s’ha queixat de com el tracta aquest diari:
Es lógico que los periódicos representen los intereses económicos y políticos de sus propietarios. Pero cuando la derecha mediática convierte su ideología en obsesión, muestra su mayor debilidad; que cada vez menos gente cree lo que dicen. pic.twitter.com/LO9BuFO89k
— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) November 18, 2020
A Iglesias li va en el sou rebre aquestes clatellades i més, ni que en molts casos siguin invents, fabricacions i fantasies. Ara, quan diu que aquest diari està obsedit amb ell i Podemos, les dades li fan costat. L’última setmana, El Mundo ha dedicat una mitjana del 45% de les notícies de portada a Iglesias i al seu partit. Divendres 13 de novembre, dues notícies de sis, el 33%. Dissabte, 3 de 5, el 60%. Diumenge, 4 de 8, el 50%. Dilluns i dimarts, 2 de 7, el 28%. Dimecres 5 de 6, el 83% (és el dia que ha cridat l’atenció del vicepresident, esclar). Aquest dijous, 2 de 6, el 33%. Sí, estan obsedits amb Podemos i Pablo Iglesias. L’obsessió es trasllada ara a les Canàries, on han desembarcat mig miler de migrants africans que han desbordat els serveis d’atenció, etcètera. Per sort per al vicepresident —o per desgràcia.
