Compara els títols principals de les portades de La Vanguardia i d’El Punt Avui. El diari de la Diagonal t’explica els fets i et deixa que en facis l’anàlisi amb aquest “Junts es queda ara per ara al Govern i provarà de negociar amb ERC”, que inclou dos conceptes triats amb molta punteria (“ara per ara” i “provarà”) per deixar en l’aire la mateixa sensació de provisionalitat i atzar d’una partida de pòquer on els de Turull i Borràs fa l’efecte que tenen pitjors cartes —el que alguns anomenen “un jardí”— però, qui sap, la imperícia d’uns amb la mà o la murrieria dels altres amb la catxa pot matar el joc amb un resultat sorprenent, inesperat. El diari gironí, en canvi, s’estalvia de descriure els fets al títol i te’n dona una interpretació, certament encertada, del casino polític, amb una metàfora (“Pilotada endavant”) que has escoltat tants cops en les retransmissions de futbol o de rugby i que ve a dir el mateix que el títol més clàssic de La Vanguardia: el partit és viu i no sé sap com acabarà; hi ha un equip que no acaba de definir la tàctica i ha decidit guanyar temps per organitzar-se engegant la bola ben lluny del seu camp per obligar el rival a tornar a començar l’atac.
L’Ara es tria una variant d’aquests un xic més plana, per molt que el concepte “negociació exprés” et vulgui posar la pressa al cos i el neguit al cap. El Periódico manté la línia narrativa de l’edició de dimecres, quan deia que les dissensions entre ERC i Junts tenien el Govern “en l’aire”. Aquest dijous diu que el Govern és “als llimbs”. Ve a ser el mateix, si fa no fa, que dimecres però té un dring menys funest estar als llimbs —existeixes però no en aquest món, ets inoperant o estàs inactiu, paralitzat— que si estàs en l’aire —a punt de caure i trencar-te un os amb la patacada, al caire de la mort o la dissolució—. Hi afegeix una d’aquests fotos tristoies de consellers i caps de Junts on semblen soldats presoners d’un exèrcit derrotat. Quin dels títols fixa el moment i les circumstàncies exactes en què es troba el Govern de coalició entre Junts i Esquerra i el seu esdevenidor? És complicat.
Els diaris de Madrid, fora d’El Mundo, obren portada amb les mesures fiscals que el govern espanyol ha presentat aquest dimecres. La principal afecta uns quatre milions de persones, que pagaran menys Impost de la Renda. La secundària toca la butxaca a unes 23.000 persones, les anomenades Grans Fortunes. Té gràcia com el Trio de la Benzina s’ha sincronitzat per a acusar al Ministeri d’Hisenda de menystenir “les classes mitjanes”, encara que El Mundo, al títol principal, s’inventa una exigència de Brussel·les que és més vella que l’anar a peu en comptes d’assumir la vergonya que suposa que la Unió Europea hagi d’enviar al mateix comissari de Justícia aviam què coi passa amb el bloqueig de la renovació del Poder Judicial, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. També ometen tots que el comissari ha indicat al govern espanyol que deixi "per escrit" l’ús del programari espia Pegasus al Catalangate. Per afegir humiliació a la infàmia, el comissari, senyor Didier Reynders, belga i del Partit Popular Europeu, ha hagut de marxar amb la cua entre cames sense haver obtingut res més que un parell de bons àpats a Madrid, que d’això sí que en saben molt.
